Somnis de boira

Un relat de: Antoni Cànovas

Només en somnis de boira
veig la teua imatge,
braços oberts , columnes darrere
i la mar.

Imatge intemporal on neixen
els meus mots per consolar
hores perdudes en nits de soledat
on s'agita la plenitud de la contradicció.

I oblide els mots que ,
a poc a poc , vas dir ,
aquells que vaig poder escoltar
i tinc el silenci per companyia.

Retorne al passeig vora al mar
recorrent passos cap endavant
amb llums apagats , sense cerimònies
per no murmurar el teu nom.

Recordar és un acte que em cansa
i així, aprenc a viure sense tu ,
i somric , no he deixat de fer mai ,
és l' únic exercici que em va donar l'amor.

Comentaris

  • Hola Antoni![Ofensiu]
    magalo | 21-11-2011

    M'agrada com expreses l'anyor de la persona estimada però sense per això perdre l'optimisme. Et convido a llegir un poema meu que també volia dir algo semblant ,però ja sé que no comparable.
    Sense tu i amb tu
    un petó des de Terrassa
    Marta

  • El somriure del silenci[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 05-06-2011 | Valoració: 10

    Manoi, això sí és amor positiu, viscut, digerit, sense volta enrere. Maduresa sentimental escrita. Record, però record positiu que recordes tan be, allà, on els ressons encara parlen. I somrius, la gran lliçó de l'amor que resta, amb l'eco del silenci solitari, la gran prova de foc davant nosaltres mateixos. Parla el silenci?, escolta'l. Depèn del que et digui podràs dormir tranquil, o no. Si l'escoltes serè, el teu somni també ho serà. Una meravella. Abraçades!

    aleix

  • somriure.., que bonci!![Ofensiu]
    teresa serramia | 25-04-2011

    antoni, preciós...la solitud i el silenci,
    moltes vegades ens parlen molt i ens fan un gran, intensa companyia: paradoxes de la vida!!
    Una gran, immnesa abraçada, d'una admiradora!!

  • Tendressa[Ofensiu]
    Xunxi | 28-02-2011 | Valoració: 10


    Això és el que m´ inspira aquest poema , m´ ha transportat al passeig vora al mar
    Una abraçada i felicitats per tocar-nos amb els teus mots.

  • Preciosos somnis![Ofensiu]
    Núria Niubó | 22-02-2011 | Valoració: 10

    Un poema d’acceptació serena en que l’enyor no pot deixar de ser-hi present.
    Tot ell traspua el desig de no oblidar aquells records que ja comencen a esvair-se entre la boira i el silenci, i el més bonic de tot ell, ens ho dius en els darrers versos…

    i somric , no he deixat de fer mai ,
    és l' únic exercici que em va donar l'amor.



    No ha quedat cap rancor, només el somriure plaent, m’encanta!
    Saber quedar-se amb lo millor d’una relació que ha acabat és valorar lo bo per damunt de tot.

    Felicitats Antoni, un poema preciós!

    Una càlida abraçada des de les Terres de Ponent
    Núria

  • desencant[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 21-02-2011

    i lluita per no perdre el senderi, el propi. Ens descrius la imatge com aquell que mira una fotografia, i ens descrius llocs i sentiments. Et seguiré llegint.

    Ferran

  • un bonic poema que desprèn[Ofensiu]
    joandemataro | 18-02-2011 | Valoració: 10

    gran tendresa i melangia, et felicito
    salutacions
    joan

  • "La solitud per tota companyia"[Ofensiu]
    F. Escandell | 18-02-2011 | Valoració: 10

    Perquè quan ja només ens queda la nostra pròpia companyia, els pensaments, els records, els silencis i les paraules no dites són allò amb què passam les hores mortes... I tanmateix, somriure és necessari per aconseguir seguir endavant...

    Una abraçada!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Antoni Cànovas

Antoni Cànovas

12 Relats

51 Comentaris

16809 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Agita les mans davant la llum i que l'ombra et serveixi d'estranyíssim mirall. Si aconsegueixes de llegir-hi a través signes i xifres, t'esglairà la nova lucidesa.
Martí i iPol