Terra de desig

Terra De Desig.

Del teu amor que desgrana el somni
i cohabita en el clarobscur de la tardor,
em faré un aixoplug per la pell
que renaix eternament extasiada
per ones amb cor de flama.

Despulles un món exhalant tremolosament el goig.
De la teua terra seran exiliats per sempre
més el silenci i el temor i no hi haurà límits
pels camins del teu esguard, que renaixerà
una i una altra vegada en l'embranzida de la clamor.

Del teu amor que m'aixeca del terra
em faré una riera -miratge de llavis frisats-
per moldejar l'argila del teu cos
en una abraçada amananida de carmesí.

Tot val en aquesta terra de desig,
mar de silencis eloqüents
on naufraguen ara els nostres cosos;
semienfonsats en la més dolça de les morts.

Tu ets la terra promesa, el miracle de la pell que tan sols
assoleix la lletania dels llavis. El camí angost que porta al deler,
font inexaurible de candors plàcides. Amb tu mor el batec
del cor, música excelsa que en la nit mou el cos.

Maria Martínez i Antoni Cànovas