Cercador
Núvols de paraules
Un relat de: Antoni Cànovas- Compartir:
de mots que em porten a tu.
Mots per mesurar una amistat
amarada amb tremolor indecisa;
amb silencis trencats per unes veus
llunyanes que no posen nom al que fan.
Ets, sense saber-ho , claredat
per qui quan arriba la nit
s'enlaira en somnis a la recerca de mots
que no porten enlloc , i
pensa en el somriure d'una dona llunyana,
ets, la conversa mai acabada
que consola estones de soledat
amb la seua veu.
I així, evoque els teus ulls
- d' inventada mirada -
i sé que hi ets , quan obro
els ulls de matinada
escoltant en silenci.
Comentaris
-
Encisador[Ofensiu]Fada del bosc | 19-01-2011
Un bell poema creat amb les paraules idionees que fan de la seva lectura una delícia per la ment.
-
Genial!!![Ofensiu]Anna Rispau | 19-01-2011 | Valoració: 10
Preciós, tendre, bellíssim.
Molt ben construït, molt ben trenats els mots i els sentiments.
M'ha agradat moltíssim.
Ets un gran escultor cisellant paraules i emocions. Segueix així.
Una forta abraçada. -
tendre[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 15-01-2011
i bo, res més a dir, sols tornar-lo a llegir quan pengi el comentari.
Ferran
-
Preciós![Ofensiu]Núria Niubó | 12-01-2011 | Valoració: 10
Un poema de somni i de desig. En llegir-lo s’evoquen il•lusions i es regalen els sentits.
Dibuixes amb paraules un amor eteri que viu dins teu .
El lirisme i la musicalitat del poema fa de la seva lectura un plaer i es fa propici per compartir el somni.
És preciós Antoni! En ell hi ha una gran càrrega de sensibilitat.
Felicitats!
Una càlida abraçada,
Núria
l´Autor
12 Relats
51 Comentaris
16864 Lectures
Valoració de l'autor: 9.97
Biografia:
Agita les mans davant la llum i que l'ombra et serveixi d'estranyíssim mirall. Si aconsegueixes de llegir-hi a través signes i xifres, t'esglairà la nova lucidesa.Martí i iPol