Cercador
Somia truites
Un relat de: Becari- Compartir:
Quan somiava vaig viatjar
seguint trens que flotaven a la mar
canviava de casa, de feina i d'amor
i estimava noies que ho feien per primer cop.
Quan jo somiava ni tan sols podia obviar
a les noies que miraven algú que no era jo
canviava de vida, de pell i de color
i era capaç d'estimar abans que odiar
Quan jo somiava mai vaig descobrir
que podien existir amors enterns
que duren menys que aquell curt hivern
en el que vaig despertar i vaig voler morir.
Comentaris
-
tens uns somnis...[Ofensiu]Capdelin | 14-10-2005 | Valoració: 10
humans positius que farien canviar el món...
doncs, no despertis!!!
una abraçada! -
somnis i més somnis[Ofensiu]AtzaVaRa | 14-10-2005
m'ha captivat el final d'aquest poema, quan dius allò de l'hivern que vas voler morir...crec que tots hem tingut algun cop una sensació semblant. Podem somiar, somiar i somiar...però també hem d'intentar no perdre el nord, perquè sinó quan despertem, és quan ens estabellem! Gràcies pels teus comentaris!
Una abraçada,
AtzaVaRa -
Mai deixis de somiar...[Ofensiu]RainBow_CoLouRs | 09-10-2005 | Valoració: 10
Si no, t'adonaras que certs cops és l'únic que et queda..
Petonassos!
RainBow
