Soliloqui

Un relat de: teresa serramià i samsó

També la vida és un demà
seient prop de la porta
tancada de l'avui, que el sent
trucar insistent i el fa passar
per tal de conversar amb ell animadament.
Fins que de cop i volta, sorprès, l'ara
s'adona, com si despertés d'un somni,
que està parlant tot sol.

Allí,
no hi ha ningú!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer