Sol d'hivern, Sol d'estiu

Sol, que tan desitgem quan el cru hivern ens ronda,
quan, com cúter de gel, l’aire talla el que troba.
El fred juga a pillar i a encongir les persones,
intentant traspassar: guants, bufandes i gorres.

De sobte cap al parc va corrent la canalla,
veient que estàs sortint i escampant la glaçada
venen tots sense abric, ara ets tu qui els abraces,
junts ompliu de caliu els carrers i les places.

Ensenyaves a fer ombres i a com fondre el glaç,
i es presenten uns núvols a barrar-te el pas,
però t’arriben reforços d’un vent que bufant
et va obrint molts camins per seguir brillant.

* *
Sol que al pic de l’estiu cremes tot el que toques
i és com tenir un tresor qui descobreix una ombra.
A la platja es de foc cada gra de la sorra
i content està el mar perquè a tots enamora.

Prop de l’aigua una nena fa estona que juga
mirant com tot de sots i camins se li inunden;
no es conscient que li cremes la pell i la brusa,
sort en te que la mare amb aigua la remulla.

El mar es creu ser un faquir i el teu foc s’empassa,
i tu vas somiant que travesses onades.
No t’empipis si veus, Sol,que no pots banyar-te,
si no pots tenir amics deu ser per la distancia.