Sóc poeta

Un relat de: prudenci

Allí on jo sóc castelló d´altiplans
Allí on es troba l´única Saviesa
Allí on les paraules són com rosa encesa
Allí sóc jo, forjador d´ amors sants.

On viu la llebre que al caçador escapa
On viu la fura, la guilla, i un somriure
On viu aquell que mai no sabrà viure
Allí visc jo , caçador dels amants.

Si no tens lloc on dir que tu pots ésser
Si en un moment tu caus en el no-ésser
Si no et sents viu ni et trobes en pau
Allà vindré perquè trobis ton cau

I sóc poeta i ballo en cada llosa
I a vegades me´n ric de tot lo tosc,
Però també és cert que poca cosa
Em fa plorar sigui a platge o a bosc.

Quan ja ningú no pot dir ni reviure
Quan ja no queda ni la joia ni el riure
Quan tot és lluny i greu en el congost,
Llavors sóc jo qui de dia es fa fosc.



Comentaris

  • El que més...[Ofensiu]
    Llibre | 07-01-2005

    m'ha agradat d'aquest poema teu és que no aprofites el joc fàcil de repetir el títol del poema. Fàcil, o senzillament habitual.

    A canvi, però, crees altres imatges per expressar-ho: "forjador d´ amors sants", "caçador dels amants"... A més, al llarg del poema vas creant un itinerari: "Allí sóc jo", "Allí visc jo", "Allà vindré"...

    Trobo que és un recurs força encertat i que funciona.

    Salut!

    LLIBRE

  • M'ha encantat la frase final...[Ofensiu]
    BARBABLAVA | 24-12-2004

    És contundent i original. Crec que tot el poema descriu bé, què és o qui és el poeta, un ésser a mig camí entre la realitat i la imaginació, entre allò natural i sobrenatural, un profeta, un vident... Tot el que es pugui somniar.
    Tens raó: ets poeta!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: