Cercador

Llista categories

sóc d'un pais

Un relat de: silvia_peratallada

Sóc d'un pais
on s'ha de demanar permís
per existir
on tot són estadístiques,
enquestes, taules i catàlegs
on un paper t'inhabilita com a persona
on un mapa, només son fronteres.
Però quan em pregunten,
sempre senten el mateix:
A la meva terra no la deixen ser,
ni estar.
Però serrà Terra, serà cor,
serà força, serà lliure
serà teva, serà meva, serà nostra
i les fronteres
no brillaran als mapes,
perquè no hi seran.
les fronteres seran paraules,
seran balls, seran records,
i em preguntaràs,
i sentiràs,
aquesta és la meva terra.

i mentre no ens arribi el dia,
anirem clavant agulles de foc
lentament
sense fer soroll
perquè s'esvaeixin els infidels
traidors, i destruïdors de la terra,
anirem ocupant,
amb les llavors de les flors,
plantades amb somriures,
que donaran color
i mullaran els mapes
i es fumaran les estadístiques
i tu somriuràs,
perquè no et cal preguntar.
no ets estranger
és la teva terra

Comentaris

Afegir comentari

Malgrat tot...[Ofensiu]
L'escriptor mediocre | 27-05-2005 | Valoració: 6
... és la nostra terra i cal estimar-la, i quan sigui plenament nostra solucionarem tots els problemes que ens han causat i que explica aquest meravellós poema, cal lluitar per aconseguir el que volem (o en aquest cas, el que no volem)!
Optimisme![Ofensiu]
Thalassa | 21-12-2004
La primera batalla, es guanya dins del cap!
PERÒ... MENTRE... PUC SER LLIURE!!![Ofensiu]
Capdelin | 21-12-2004 | Valoració: 10
encara que ells...no ho vulguin!!!
perquè l´esclavitut comença en la ment, en la claudicació com a persona... mai serem llepaculs de l´invasor... esperant que les flors de la llibertat creixin, es multipliquin i ofeguin les fronteres, els mapes i les prohibicions dictatorials...
Fantàstic poema, Sílvia... t´imagino com "La Llibertat guiant al poble" de Delacroix... i el teu poema és com una bandera catalana de llibertat que oneja els seus versos pel vent de l´esperança!!!

un petó,,, i Bon Nadal!!!!!
....[Ofensiu]
Jordi Hill Montes | 20-12-2004
Empaqueten fum dins enbolcalls explosius que no els durà mes lluny que a seguir enpaquetant mes fum dins enbolcalls explosius.
El teu optimisme no l´acabo d´entendre.

l´Autor

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

582558 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Afegir a preferits

Biografia:

Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >