Soc dubte..

Pot ser no es que no t'etime..
Si no, que no vull estimarte..
Que després de tot
no vull que em tornes a fer mal.

Que no vull passar per tot allò altre cop..
intente combencer'm a mi mateixa
de que per tu ja no estic..
I em va bé..
mentres no et veig em va bé..
Però deprés s'esfuma tota la seguretat que tenia en mi..

I torno a pensar que no vull estimarte
que em fa mal saber que tu no penses el mateix..
Que després de tot
no vull que em tornes a fer mal.

Que et juro que algun cop m'he convençut..
de que ja no sent-ho res..
O al menys he volgut estar segura de que no era aixi..
Però es que no puc..

Que s'ha de fer..
Per a poderte oblidar?
Pot ser si marxares de la meva vida per a sempre..
Però, no, no vull..
Que sense tu no puc ser..

Ser res..
Ni ser massa..
S'es dubte..
S'es pensament..
S'es oblid.. Llabors no s'es res..