Sóc com sóc

Cent per cent rebel. Cent per cent agressiu. M'ha agradat especialment l'apartat en què parles a un tu molt concret, potser massa.

La lectora se sent una mica desplaçada en notar que aquest tu no és la persona que llegeix, sinó algú altre (segurament motiu del poema), però, alhora, se sent propera en fer-la partícep de les teves reflexions.

Sigues com ets: no deixis que et canviïn (i menys per ser com la "tu" que descrius en el poema ;-) ).

FELIÇ SANT JORDI!!!

quina marxa, quina força, quin aire rebel i fresc... procuraré no portar-te la contrària i només llegir-te i callar... je je
és broma!
però m'agrada aquest gest rebel d'autodefensa teu que t'ajuda a caminar amb la cara alta... perquè quantes vegades som la imaginació dels altres, el que diuen els altres...
m'ha fet gràcia el final inesperat: SÓC... catalana! SÍ SENYOR, comencem l'ADN ben clar.
una abraçada!

Està molt bé veure que no estic a la meva edat -o menys com tu-sola en reivindicar la llibertat individual per damunt les modes i convencions.
El món està ple de conservadors, grans i petits, que fan de "on anirem a parar?" el lema de la seva vida. Només és senten segurs si s'emmirallen en els altres, en la majoria que no opina, que "no sap, no contesta"
Persones que es passen el dia criticant -destructiva ment- però incapaces d'acceptar una crítica constructiva.
Que els fa por qualsevol canvi i que creuen tenir veritats absolutes.
Laura, no et deixis canviar mai, la teva opinió val el que val la de qualsevol que pensi, que potser és una minoria.
Si nosaltres no podem votar -o decidir que ens abstenim-, és perquè una colla de passerells opinen que els adults tenen més drets que els joves, que saben més el que volen i que estan més ben informats. Afegeixo: i comprats pel sistema i els qui el controlen.
No, les persones valem pel que som, no per l'edat. L'experiència ja l'emprarem quan la tinguem, però l'hem d'adquirir amb el dret a la llibertat, que vol dir dret a equivocar-se algunes vegades.