La Pirata

L'aigua del mar està tranquil·la, ara que és migdia, i no hi ha cap intrús sobre aquest món misteriós i perillós tret del vaixell que solca lluny, a l'horitzó. La dona abaixa el llargavistes i avisa els altres membres del grup, tan homes com dones, que es preparin i virin cap a aquella direcció. Així, sota la bandera negre amb la temible calavera, els crits dels preparatius i els rebomboris de gent que corre d'un canó a l'altre, de la bodega a la coberta i d'altres llocs, omplen el vaixell.


La pirata es troba vora la barana de fusta, observant el vaixell de l'horitzó, que de mica en mica es va acostant. Vesteix talment com un home: pantalons foscos i una camisa groguenca mig penjant sota un abric de mariner gairebé fets parracs. Al cinturó du penjat un coltell i dos pistoles, que faria servir durant l'abordatge. Però ella, a diferència dels pirates homes, no té la tradicional cua enquitranada penjant-li sobre la nuca, sinó que du el cabell llarg i greixós baixant-li sobre el seu vell abric i a més, sota la camisa s'insinuaven uns pits. També té una altra diferència respecte els homes, i és que ella ha sofert, com totes, el menyspreu dels homes. Li ha costat molt tenir autoritat sobre la part de la tripulació que eren homes, i encara que al final van reconèixer la seva saviesa i astúcia en les batalles i maniobres del vaixell, sovint darrere seu continuen sense tenir confiança en les seves capacitats.

Es diu Margaret, però mai ha sigut batejada. La seva família sempre havia viscut en la misèria i ja tenien prou maldecaps com per anar a l'església i pagar al capellà per tal que la bategessin. A més, així no és com l'anomenaven la gent. Quan la gent se li dirigeix, la nombren per "la capitana", però darrere seu, per explicar grans fets fent-li elogi l'anomenen "La Pirata" i els que la volien criticar ho feia donant-li el nom de "La Pirata sense Escrúpols".

Que l'anomenin així pot ser bo per un pirata, ja que significa que té autodeterminació en un mateix i que no es queda enrere quan pot aconseguir grans coses, que potser els passos per aconseguir farien retrocedir altres persones. Però aquest no és el cas. La gent, sigui la de la seva tripulació o la de la seva antiga ciutat, que es reien dels seus objectius de ser pirata, es burla de la dona. Sigui pel seu aspecte grotesc, especialment de la pell suau de la seva cara amagada rere una capa greixosa de brutícia, o pel seu intent de crear una igualtat entre els homes i les dones, mostrant que elles tenien tants drets a poder sobreviure sent pirata com els altres.

I és que la gent sempre tenia classificat això per les persones que volien sobreviure i sortir de la misèria absoluta on viuen: els homes, ser pirates o bandolers i les dones clar, ser criades (que difícilment és possible si estan a la misèria absoluta) o vendre els seu cos com a objecte sexual, sumat a ser una captaire més al món. Els homes també segueixen el camí de ser captaire, però rai, si tenen bon cos i salut poden seguir el camí de ser bandoler.

Quan La Pirata veu que la batalla ja s'acosta, dirigeix la mirada cap al grumet del vaixell, que fa estona que s'està al seu costat. Els seus ulls són els mateixos que els de la dona, marrons foscos i plens de misèria. Fill sense pare, ha dedicat tota la vida a donar el seu amor a la seva pàtria: La Pirata, llur mare, i el mar. Els seus ulls, el primer que recorden són els carrers foscos del costat del port de Grenkaing els quals estan plens de tabernes de la mala mort. La seva mare, jove captaire sense sostre, un dia aconsegueix robar a un home una gran suma de monedes d'or. Des de llavors, seguint el seu somni des de la mort de la seva mare malalta, Margaret va cridar a altres captaires de la zona per tal d'organitzar el robatori del vaixell més fàcil de maniobrar del port.

Des d'aleshores, l'únic que havien fet era sobreviure anant de batalla en batalla.