Miralls de glaç

Miralls de glaç,
ulls de serp,
mans de corall,
rostres punyents.

Mira'm, atreveix-te a mirar-me.
Atreveix-te a veure el teu infern.

Mirades de ratolí (a les urpes del gat),
rostres de sang,
mans marcades,
ments esclavitzades.

Mira'ns.
No pots ni aguantar la mirada,
no tens valor de mirar el que has creat,
amb la teva ment enterbolida per diners.


Cossos esprimatxats,
anhels de ser lliures,
figures despullades davant ments escrutadores i cruels,
ments esclavitzades...

Mirades de nins,
plenes de terror,
sense poder jugar a saltar corda,
sense poder jugar a fet i amagar a la plaça.

Sorolls eixordedissos de plors desconsolats,
mars de llàgrimes...

Mira'ns, mira'ns directament als ulls,
aguanta la nostra mirada.
Què hi veus?
Què hi veus al nostre rostre?

Pau robada,
Llibertat privada,
Ales decapitades,
Esperança treta.

Miro al cel i què hi veig?
Res... tot és gris...apagat.

Peus sense suport,
peus sense camí,
aquests són els meus peus.
Mira'm.

Vida sense pau,
només el trist record de dins l'úter...


Aquesta sóc jo,
convertida així per la teva ment enterbolida.