Sobreviure a l'horror

Un relat de: Frèdia
Tinc la creença que totes les coses tenen una secreta concatenació. No va ser casualitat que, després d'un acte d'homenatge a la teva memòria, entrés en aquella llibreria del centre on no vaig gairebé mai i que entre milers de llibres fullegés precisament aquell exemplar. El llibre recollia vint testimonis de supervivents dels camps d'extermini nazis. Vint testimonis esfereïdors entre els quals hi havia el d'un català d'ullets petits, aquosos, enganxats per lleganyes minúscules com llàgrimes petrificades. D'en Cintet, hi havia unes quantes fotografies. Una de quan era jove, d'abans de la nostra guerra, a costat d'una noia de cabells rinxolats. Era la seva Lola, la dona de qui estava enamorat. La seva Lola que va morir de tifus als dinou anys, mentre ell era al front, prop de l'Ebre, entaforat en una trinxera sota un cel embromat tothora, defensant la llibertat. Sense la Lola, per a en Cintet, la vida esdevingué insuportable. Tant que va passar la frontera per continuar lluitant. No era pas un heroi, només volia morir. Quan el van fer presoner i veia com altres companys marxaven per a no tornar mai més, va pensar que la seva condemna finiria aviat. Però ell era fort i coratjós i bon treballador. La càmera de gas no estava pensada per a ell.
El relat d'en Cintet desprenia tanta amargor que corprenia l'ànima. Als vuitanta-set anys, mostrava orgullós al periodista que l'entrevistava el seu petit tresor: una biblioteca on s'apilaven els llibres que parlaven de civilitzacions antigues. Havia llegit i estudiat els ritus funeraris de l'Antiguitat amb minuciositat i els coneixia tots amb absoluta precisió. Per què?, li preguntava l'autor del llibre. La televisió l'avorria, deia en Cintet. De dia, encara es cuidava de l'hortet. De nit, abans d'agafar la son, alguna cosa havia de fer per ocupar les hores. El periodista tenia interès de saber si encara pensava en el camp de presoners. I ell assegurava que no, que els records ingrats no els volia pas per a res. Tan sols l'ocupava un únic pensament: «No us podeu imaginar com n'era de bella, la meva Lola. Tot el que m'ha passat a la vida no és comparable al sotrac que vaig tenir quan em van dir que era morta». Mentre fullejava la història d'en Cintet em vaig fer un propòsit: vaig pensar que sobreviuria al teu mut comiat, al dolor arrapat a les vísceres, a l'horror d'estimar-te amb absurda follia quan ja només ets pols que sura a l'aire. Vaig pensar que, com va fer en Cintet, sobreviuré al suplici de no tenir-te la resta de la meva vida.
Ahir vaig tornar en aquella llibreria i vaig comprar un llibre. Parla dels celtes. Abans de passar per la caixa em vaig assegurar bé que hi hagués un capítol dedicat als ritus funeraris.

Comentaris

  • Commovedor [Ofensiu]
    Materile | 11-04-2012 | Valoració: 10

    Hola, Frèdia!

    Gràcies per aquest relat tan commovedor i tràgic a la vegada. És una trama molt ben lligada amb un lèxic precís. Saps portar-nos cap a la tragèdia que es va viure fa uns quants anys, però que encara es manté viva. M'ha agradat molt, i m'has fet reviure els temps en què la meva àvia m'explicava coses terribles de la guerra que havien viscut.

    Saps conduir el lector, sense sotracs, pels camins d'una part de la història que diu molt d'aquell sofriment inútil i absurd.

    Felicitats pel teu relat!

    Materile

  • Com una d'aquestes plantes[Ofensiu]
    allan lee | 10-04-2012

    que es mesclen arrels i branques unes amb altres, en la selva i al manglar, sota l'aigua. Aquesta imatge m'ha portat el teu relat. Aquesta història dolorosa, el vagarejar per la vida quan la vida ja no la vols. Sobreposar-te al record trist, aferrar-te a les petiteses de bellesa: aquell somriure, aquells cabells. Viure perquè no hi ha més remei, en pau, si pot ser, llegint ritus funeraris, a l'hortet els bons dies de sol. L'havia llegit, i com ara, recordo que em va entristir i captivar. Ara ho ha tornat a fer. Ets una gran autora, tens tota la meva admiració.

    a

  • Ho aconseguirà[Ofensiu]
    nuriagau | 17-05-2011 | Valoració: 10

    Un relat que interrelaciona la vida de dos personatges que tenen una pena comuna: la pèrdua de l’ésser estimat.
    Trobo molt encertada la tècnica amb la que has anat entrellaçant ambdues històries que no comparteixen ni espai ni temps.

    Una història crua i tràgica narrada amb una prosa excel•lent que ens deixa amb el convenciment que el protagonista serà capaç de sobreviure a l’horror

    Ens seguim llegint,

    Núria

    PS: Quan penjaràs el teu relat del darrer repte?

  • Esplèndid![Ofensiu]
    Urepel | 21-03-2011 | Valoració: 10

    Curt i intens. Molt cuidat de detallets, em sembla a mi. Calculat, de titol encertat i gir final que et remet al títol també. Una petita gran joia. Profund però escrit amb el cap en fred. Genial el que demostres es pot fer amb poques paraules però encertades totes elles! Ho han tocat bones mans, es nota, i t'ha quedat rodó, rodó, rodó...
    Moltes felicitats!

  • Rituals[Ofensiu]
    franz appa | 17-03-2011

    Havia llegit el relat a un repte. Em meravella com es poden concatenar dues històries diferents amb tan codensat espai. De l'una, en coneixem gairebé tots els detalls, a sobre: les peripècies vitals tan dramàtics que, tanmateix, semblen perdre totes relleu per a la ment del seu protagonista, llevat d'una, la pèrdua de l'ésser estimat. De l'altre, només coneixem un esdeveniment, possiblement transcendental, també la èrdua de l'amor, però aquest cp en circumstàncies ben diferents, podríem dir que no tràgiques si no fos perquè la tragèdia, al cap i a la fi, és només subjectiva.
    les dues històries es lliguen per un contacte inicial casual, atzarós,indirecte, i s'acaben vinculant per una afició adquirida, el ritual. Potser un passatemps, o potser alguna cosa més. El ritual, en definitiva, és una manera d'acomodar-nos en la vida, que és tant com dir preparar-nos per a la mort.

    Una abraçada,
    franz

  • encomiable[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 01-03-2011

    un relat escrit amb molt bona mà, de veritat. Arribes a tocar-nos la fibra amb aquest relat amable i sincer, escrit amb una mestria envejable, t'ha sortit rodo, amb aquest final tan ben triat. Els Cintets, de ben segur, que allí on estiguin t'estaran agraïts per aquest record teu.

    Una abraçada i fins aviat!

    Ferran

  • Sobreviure per viure[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 01-03-2011 | Valoració: 10

    Realment aquest relat és fantàstic; corprenedor però fantàstic alhora. Fa posar la pell de gallina, no tan sols pel que diu sinó per com ho dius, com ho escrius. Amb un llenguatge molt intimista, proper, detallista, amb un català preciós i amb emocions molt properes. M'ha encantat. Una abraçada.
    Aleix

  • Intimista[Ofensiu]
    copernic | 28-02-2011

    Un relat d'aquells que descriuen amb minuciositat els sentiments, que arriben al fons de l'ànima humana i del dolor que pot suportar. Esplèndida escriptura, narrativa fluïda i intensa, identificació ràpida amb els personatges. A través de la lectura te'ls fas teus, els seus temors són els de tots, les seves llàgrimes tots les vessem. Aquesta és la característica principal de la teva literatura: arriba, subjuga, t'embolcalla, potser és el gran domini de l'ambientació: sempre m'ha costat de descriure els sentiments, potser per això m'he dedicat a un altre tipus de literatura. Tu aquesta faceta la domines a la perfecció. Una abraçada, des de la penombra de la nit que ja s'anuncia.

  • l'horror[Ofensiu]
    panxample | 28-02-2011 | Valoració: 10

    cal tindre'l present, encara que costi d'imaginarenhorabona per aquest relat .
    Gràcies també a la teva visita a la calaixera, celebro que t'agradin els dibuixets , jo també tinc pardals al cap.
    Avant

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: