(sobre mi i ...) sobre tu

Un relat de: Carl Von Linné

Observo el meu cos pàl·lid, desagradable. I m'esgarrifa pensar què pensaria si jo fos tu, i viceversa. M'escups les veritats. Sempre me les escups... Jo no ho faria mai, això. O no d'aquesta manera. I, per postres, quan et ve de gust em perfiles massa així o massa aixà... Un dia em fas veure que m'estic quedant calb, el següent que tinc pels llargs i solitaris (fastigosa asimetria) dispersos al tòrax. Un dia, massa greix als meus pits detestables, l'altre, els malucs desfigurats o la panxa arrodonida. O els peus, deformats, amb pèls que en surten com illots en el pacífic, sense ordre ni concert, amb durícies repugnats que recorden els cingles d'una muntanya qualsevol, amb zones més grogoses, amb grocs hepàtics, i zones blanques, desconcertants. M'indiques les marques de tan de temps de lluita... La cicatriu de l'operació de l'apèndix, per exemple. I els genolls inflats, lletjos... El cul, les cuixes... La falta de múscul. El nas prominent, agosarat, i cruel. Les orelles que surten com si no volguessin ser el meu cap. Les selles, juntes, enyoradisses l'una de l'altra. Els ulls sempre envermellits, febles, irritats per llum, fum, fred, aigua,... Les espatlles, poca cosa, feminitzades.

Tampoc diria que t'agradi fer-ho, però ho fas. I ho fas sense remordiments... I ho fas tu, que ets pur. Ho fas tu que ets com l'aigua. Tu que em recordes qui soc, sense consignes, sense permisos, sense presses ni retards. Tu, despert a tota hora. Tu, reclam d'amnèsics. Ets, a cada matí, a cada nit. Ets exacte, tu, perfecte. Simètric, perdurable... Tu, que ets tot això, i malgrat tot... en essència, no ets ningú.

Comentaris

  • La clònica i robòtica perfecció[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 08-02-2007 | Valoració: 10

    que comporta la no menys clònica i robòtica imperfecció de no ser ningú, de no tenir cap tipus d'autèntica personalitat.

    Abans de continuar amb el comentari, ahir vaig rebre el mail de la disseminació que vas fer dels dos relats que, fins ahir, tenies a RC (ara ja veig que, en lloc de 2, són 6!).

    Em va sorprendre, iqual que Lilith, veure que parlaves d'Alpens (jo sóc de Lluçà, com aquell qui diu, baixant tot dret i trencant a mà esquerra, jeje!). Però a sobre, em va sorprendre saber que la Lilith havia viscut al Lluçanès!!! Ja veus, el món és realment un mocador, jeje!

    Del relat, n'aplaudeixo especialment l'estil (que fóra la literatura, altrament, sinó estil?). Només dues petites observacions (jo sóc molt perepunyetes amb aquestes coses, jeje!): hi ha molts punts suspensius. Ho dic perquè és quelcom que a mi m'han criticat sovint (els meus primers relats n'estan plens! Realment sembla que es tracti d'un tic nerviós per part meva). Convé no abusar-ne, perquè fins i tot visualment no acaba de convèncer. Jo ja m'he decidit a fer-los servir en una única circumstància: quan la frase no està acabada. Però això és una qüestió d'estil i cadascú decideix en funció del que més consideri oportú.

    L'altra coseta és encara més insignificant: l'ús de la doble negació. No és una falta no fer-la servir, faltaria més, però... diguem que és més "genuïnament català", en literatura, escriure la doble negació. Fins fa pocs mesos jo no ho feia, però últimament procuro tenir-ho en compte.

    Res més per ara! Un honor fer-te el comentari número 10 (molts més en vindran, n'estic segur!), la meva més sincera benvinguda a RC i gràcies per convidar-me a llegir-te (en un oceà com és RC, s'agraeix perquè és una de les poques maneres de conèixer noves veus!)

    Salutacions i fins la propera!!!

    V.

  • Potser he anat massa enllà...[Ofensiu]
    angie | 30-01-2007

    Tu i jo, jo i el mirall?
    Un reflex de maduresa és ironitzar sobre nosaltres mateixos...
    M'ha agradat la redacció, polida, directa i amb imatges magnífiques. També el to i el títol, què dir? potser és el que m'ha fet pensar en l'home davant ell mateix...

    angie

  • Tururut[Ofensiu]
    El follet de la son | 30-01-2007 | Valoració: 10

    Quina entrada més fulgurant! Quatre textos com quatre barres amb la potència d'un esclafit! La teva tècnica d'escriptura és magnífica, condensada, clarivident, constant, elèctrica, i amb un deix d'ironia que m'ha encantat. La ironia dóna profunditat a l'escriptura, perquè al meu parer és el millor anàlisi que es pot fer. La ironia és el símptoma de la seguretat. Felicitats. Et segueixo llegint i com que veig que encara no t'ha puntuat ningú, em reservo l'honor de ser el primer. Endavant!

l´Autor

Foto de perfil de Carl Von Linné

Carl Von Linné

8 Relats

16 Comentaris

7098 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
He buscat entre els meus poemes com podia fer-ho per a parlar de mi... Aquest és el resultat:

"Ja fa massa temps que jo sols sóc jo
i que l'engany no és orfe: la nit i els llençols."

"Llepafils, escrúpol d'esma,
potser si que és cert que sóc...
A redós de massa feina
disculpo els tràfecs del cos."

"Diré a pocs que sóc d'uns quants"

"Et miro i ja no et reconec. Sóc covard.
I no et vull conèixer de nou."

"Sóc senzill, mut, coix, i és llarga l'espera."

"Ara ja ho sé: sóc reu
perdut, cercant la veu."

"Sóc mig i mig de res i tot."

"Jo sóc molts.
Ells estan sols."

"Com la llar sense brases
sóc peix de blat
als auspicis dels mosaics."