Eufòria

Un relat de: Carl Von Linné

Refuso de manera contundent l'eufòria! Ho dic embalat, empès per una força invisible... tibat per un fil impalpable, que se m'emporta cap a l'eixelebrat món dels aforismes (proposicions concises, agraciades i habitualment enginyoses que enuncien una norma científica, filosòfica o moral). Però la refuso. I crido sense complexes "no suporto les salses, els fluorescents, les negretes ni subratllats, els tons vius, el moviment sobtat, les exposicions d'orquídies, els fons blancs premeditats, els pantalons ajustats, i ni tan sols els crits!"... Ja sigui jo, doncs, qui es deixa endur per l'entusiasme, o l'entusiasme qui es deixa endur per mi, refuso contundentment l'eufòria!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Carl Von Linné

Carl Von Linné

8 Relats

16 Comentaris

7095 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
He buscat entre els meus poemes com podia fer-ho per a parlar de mi... Aquest és el resultat:

"Ja fa massa temps que jo sols sóc jo
i que l'engany no és orfe: la nit i els llençols."

"Llepafils, escrúpol d'esma,
potser si que és cert que sóc...
A redós de massa feina
disculpo els tràfecs del cos."

"Diré a pocs que sóc d'uns quants"

"Et miro i ja no et reconec. Sóc covard.
I no et vull conèixer de nou."

"Sóc senzill, mut, coix, i és llarga l'espera."

"Ara ja ho sé: sóc reu
perdut, cercant la veu."

"Sóc mig i mig de res i tot."

"Jo sóc molts.
Ells estan sols."

"Com la llar sense brases
sóc peix de blat
als auspicis dels mosaics."