Indisposicions filosòfiques

Ignori, si creu que així ho ha de fer, les suburbialitats materials a les que ens ha malacostumat la indignitat del gènere -l'humà- durant les darreries del transcurs del desenvolupament nostre, després de la vida com a post-quadrúpeds. Menystingui, també, obsessions, vicis, angoixes, penúries, i gastroenteritis diverses delegades a la nostra naturalesa com a éssers -o, si s'ho estima més, com a Éssers- per algun atzar juganer -o trampós-. A canvi, si vol, pot contemplar l'univers dispers, el·líptic, i negrós -fins i tot pot veure'l blau-. Pot recordar el degoteig d'esferes d'aigua, caient com pomes madures. Pot tenir la sensació de ser un munt d'àtoms units amb fúria, rodolant dòcilment futur avall. Pot ajeure's davant la peixera, comptar cada gota -o contragota- d'aire planctònic, verdós com metzina de la fina, i creure injustos els rols atorgats. Preguntar-se per decisions zeòtiques, pel dit que dirigeix l'energia, amb mitjons vermells ficats a les mans menudes -molt dignament-. I, amb tot plegat, encara li mancarà preguntar-se a quina hora obre el farmacèutic del costat de casa...