Sobre la (im)mortalitat de l'ànima

Un relat de: kookeemonzzzter

Hi ha qui afirma que l'ànima sobreviu posteriorment a la mort. Aquesta idea em resulta poc probable a causa de ma visió materialista de la realitat: crec que l'ànima no és més que el fruit dels impulsos elèctrics que se succeeixen en el nostre cervell i, per tant, amb la fi dels impulsos per la mort d'aquest, l'ànima també desapareix. Crec en la unitat cos-ànima recolzant-me que el cervell (creador de l'ànima, tal i com he dit abans) és un simple òrgan més del nostre cos humà i, tot i ésser més complex que els altres per sa funció, no deixa d'ésser una part més del cos, i afirmar que l'ànima roman després de la mort de qui la alimenta és com dir que una poma segueix nodrint-se després de caure de l'arbre.

En canvi, sí que podria ésser possible que l'ànima romangués després de la mort del cos -no del cervell-, puix que s'ha descobert que el cervell continua creant impulsos elèctrics fins a quatre hores després de la defunció, però en cap cas podria romandre posteriorment al cessament d'aquests impulsos.

Per una altra part, l'afirmació de l'existència de l'ànima després de la mort del cos sabent que l'ànima prové del cervell implicaria negar aquesta possibilitat a altres animals amb un cervell menys desenvolupat tals com rèptils, peixos, insectes, etc. Luxe que, sota la meva humil opinió, no ens podem atribuir, ja que, si tots tenim una vida igual en aquest món, també hauríem de tenir-la després de morts; i, per tant, si ells no tenen ànima amb la que romandre eternament, aquesta no ens pot servir a nosaltres per a això.

Per últim, comentar que l'ànima (entenent aquesta com els pensaments i altres emanacions del cervell) no és més que un simple instrument que l'evolució ens ha atorgat per adaptar-nos a aquest món, igual que els va donar ales als ocells o pulmons als amfibis, pel que no hauríem de donar-li més importància de la que realment té (que no es poca, puix que si hem viscut durant milions d'anys ha sigut gràcies a ella).

Comentaris

  • pieni kuu (aida) | 30-03-2005 | Valoració: 9

    gràcies x aportar-me un nou punt d vista ja que sempre he pensat que l'ànima no existia com la ment. Estic d'acord amb el que has dit de que l'ànima es fruït del cervell. 1 abraçada
    (si vols saber sobre la immortalitat de l'ànima tb t recomano el Fedón de Plató !)

  • Moltes gràcies[Ofensiu]
    kookeemonzzzter | 30-03-2005

    Moltes gràcies pel comentari i la biografia. Ja he pres nota i compta que m'informaré sobre les lectures que m'has proposat ;-)

l´Autor

Foto de perfil de kookeemonzzzter

kookeemonzzzter

11 Relats

15 Comentaris

14249 Lectures

Valoració de l'autor: 9.20

Biografia:
Universitari que ha visitat tants centres com etapes té l'ensenyament interessat pel món de la filosofia i la psicologia a més de la publicitat o la música capaç de recrear ambients per submergir-se en un món interior massa ben elaborat. Per desgràcia, sense massa temps per escriure alguna cosa de profit o de "desofec" que contínuament elabora en el món platònic on viu. Normalment a la contra i antibel·licista convençut.


xavierbalsa@terra.es