Diari d'avui. Primera vista.

24/06/04
Weips,

Vaja puta merda de dia, tio! Estic desfet. Te'n recordes que ahir et vaig dir que em volia quedar tot el dia tancat a casa perquè no em trobava gaire bé? Doncs bé, va el cabró del Jordi i em truca a les 10 del matí, quan estava de puta mare roncant, per demanar-me que anés amb ell a la piscina perquè es volia trincar a una amiga meva, l'Eva, però que li havia encolomat una amiga, la Sònia, i no sabia què fer amb ella. I jo burro de mi que accepto (els amics són els amics).

La piscina ha sigut horrible, un calor que flipes, i a més a més m'ha tornat a venir l'al·lèrgia al llavi i no podia parar de rascar-me'l amb les dents, quin mal, collons! Només arribar a casa m'he hagut de posar la pomada aquella que sap a menta; per què coi sempre fan els medicaments amb sabor a menta? Que no saben que hi ha molta gent a qui no li agrada?! Això quan no diuen que sap a taronja... m'agradaria saber quina classe de taronges mengen els que ho diuen...

Total, que després de fer l'esforç d'anar a la piscina i tot, amb el llavi donant-me pel cul, en Jordi tampoc ha aconseguit trincar-se-la, la tia era més empanada... I a més la Sònia que se li ficava tota l'estona pel mig... què pesada que és! m'estava posant nerviós a mi i tot: que si Jordi posa'm crema per l'esquena, que si Jordi acompanya'm a comprar gelats, que si Jordi això, que si Jordi allò... bff quin estrès!

I després la mama, tan oportuna com sempre, com més fet pols estàs més t'entreté: em fot ràbia, cada dia actua com si fos el primer cop que li deixo la roba bruta a la porta de la meva habitació! I la tia continua convençuda que abans no ho feia...en fi...

Sort que ja ha acabat el dia i ja me'n vaig a dormir que sinó... abans llegiré el capítol de rigor de Harry Potter, que bo que és... és el millor, a veure quan treu ja el sisè llibre! Com s'ho curra, com relaciona tot el que li va passant fins i tot en els llibres anteriors... i com enganxa: sempre vaig amb la idea de llegir un capítol però després no tinc nassos a deixar-lo...

Bueno, et deixo ja descansar, no et ratllo més.

Fins demà,

Pau.