Sobre la (im)mortalitat de l'ànima II

L'ànima i el cos formen un tot i un element no pot existir sense l'altre. L'ànima és el que anima el cos i el governa, però, tot i no ésser material, ha de tenir una procedència que sí la sigui, i aquesta l'és els impulsos elèctrics del cervell: després de la desaparició d'aquests, desapareix l'ànima (sense causa no pot haver-hi efecte).

Tots els nostres pensaments i formes d'actuar (inclosos els gestos que fem) procedeixen de les esmentades emanacions; tot i que no s'ha d'oblidar que les hormones també juguen un paper molt important en el moment de percebre, raonar, pensar i actuar (no es pensa ni s'actua igual quan s'està enamorat que quan no s'hi està, o quan es tenen 18 anys a quan se'n tenen 65, tot i tenir la mateixa capacitat cerebral). També pot intervenir l'experiència a part de les hormones en la forma de percebre, raonar, pensar i actuar. En canvi, és possible que el dit anteriorment vengui predeterminat pels gens ja que normalment el fill acostuma a comportar-se i raonar de forma molt semblant als seus predecessors, encara que també pot ser que simplement adquireixi el comportament semblant a través de la imitació (circumstància que donaria força a la idea que és l'experiència la que determina el comportament); es tracta d'analitzar si els fills que s'han criat allunyats de sons pares es comporten i estructuren els continguts mentals com aquests o com els que són al seu voltant i els han servit de figures paternes o maternes.

Deixant eixe plantejament de banda i centrant-nos en el que deuríem, el fet que la ment sorgeixi d'un element material (el cervell i les glàndules hormonals, obviant la problemàtica experiència¾gens) implica que després de la desaparició de dit element desapareguin també les seves emanacions i, conseqüentment, la ment o, el que és el mateix, l'ànima.

No hem d'oblidar que la nostra capacitat racional s'ha desenvolupat com a forma d'adaptació al medi com els van sorgir ales a les aus, pel que, a l'igual que no es dubta que les ales desapareixeran igual que la resta del cos de l'au, també desapareixerà el nostre raonament (o ment, o ànima) igual que la resta del nostre cos.