Estat ideal

Un relat de: kookeemonzzzter

El bé comú és un engany al que ens hem sotmès al llarg de la nostra història. Es impossible trobar un bé que satisfaci les necessitats de tots els individus que pertanyen a un Estat. Fins el moment, tots els models d'Estat que han sigut dissenyats per treballar pel bé comú han acabat convertint-se en dictadures que neguen les llibertats individuals i sotmeten a l'individu a un treball sense fi pel bé de l'Estat, que ha acabant essent, sempre, el bé dels seus governants i, per tant, la majoria del poble, el sotmès a l'Estat, no ha pogut assaborir en absolut, només sacrificant-se encara més per saciar l'avarícia de llur governants.

La solució sembla, doncs, la recerca per part de l'Estat d'un bé individual, proporcionar a cada individu el seu bé particular però, ¿és això possible? Òbviament, la resposta és "No", puix que en el moment que se li dóna llibertat a un individu aquest en demana més per naturalesa i en el moment que se li'n dóna més, entra en conflicte amb les llibertats dels que són al seu voltant. La llibertat individual, doncs, sempre estarà condicionada per la llibertat dels del seu voltant, i haurà d'adaptar-se a aquesta per viure en harmonia amb la societat; a més a més, no fa falta dir que aquest bé individual és completament diferent per a cada individu.

¿Quina és la solució, doncs, a tot això? Doncs sembla que l'única sortida possible a aquest dilema és la proposta a continuació: la d'un Estat que no intervingui en propiciar el bé a ningú, que cadascú busqui el seu propi bé, que aquest simplement actuï per assegurar l'harmonia i el bon funcionament de les relacions personals.

Sota el meu punt de vista, l'ésser humà s'organitza en un Estat per la necessitat de pertànyer a un col·lectiu ja que un individu sol no pot sobreviure. Un ésser humà és un ésser incomplet que necessita la companyia d'altres per sentir-se complert i poder desenvolupar les seves funcions vitals, no tan sols les biològiques (és evident que per reproduir-se necessita un altre individu del sexe contrari), sinó també intel·lectuals, ja que precisa de companyia i sentir-se acceptat per presentar un equilibri emocional que li permeti desenvolupar-se amb normalitat.

Com s'ha comentat en el paràgraf anterior, l'ésser humà s'organitza socialment per sobreviure; per tant, l'Estat ha de donar més a l'individu que l'individu a l'Estat perquè en el moment en què l'individu ha de sacrificar-se per l'Estat, la seva funció d'ajudar a la seva supervivència manca de sentit.

L'estudi que s'hauria de fer és de si l'ésser humà pot avançar socialment sense un òrgan que el governi i l'organitzi; si pot mantenir l'ordre i el respecte sense necessitat d'un cos de repressió (repressió en el sentit que reprimeix els comportaments antisocials) ni un òrgan que li digui què ha de fer.

Cap ésser humà vol viure en una societat sumida en el caos, puix aquest tendeix a buscar una tranquil·litat i una estabilitat per economitzar els seus esforços intel·lectuals (només cal observar-nos en les vacances i veure que, tot i queixar-nos d'estar absorts en una rutina diària durant el període laboral, als pocs dies de vacances ja ens hem establert la nostra pròpia i fem cada dia més o menys el mateix). Conseqüentment, els integrants de la societat velarien per una vida tranquil·la i es controlarien a ells mateixos perquè no hi hagués cap amenaça per a llur integritat i rutina. Així negaríem la necessitat d'un òrgan repressor.

Pel que fa a la necessitat d'un òrgan organitzador, tota persona té una passió o una preferència per algun tipus d'activitat. Si avui en dia hi ha tants problemes per sentir-se perdut en la societat, que deriven en crisis d'estrès i depressions, és perquè un se sent obligat a desenvolupar una activitat, que no acostuma a correspondre amb la desitjada, i, encara que correspongués, al sentir-se obligat a desenvolupar-la, aviat es cansa d'ella. Si s'eliminés la moneda o qualsevol forma de pagament, que la gent pogués agafar el que volgués -molts creurien que aviat exhauriríem els recursos, però jo crec que si tot està al teu abast i saps que demà també ho estarà, no tens perquè sentir la necessitat d'apropiar-te de tot allò que veus i prendries únicament allò que sents necessari-, ningú sentiria tal obligació puix que sabria que el necessari el té assegurat i podria desenvolupar aquella activitat que més l'apassionés, donant de sí tot el que pogués i el fruit del seu treball seria de molta millor qualitat que la d'un altre al qual se l'ha obligat a desenvolupar la mateixa activitat. Hi ha qui creuria que els treballs durs quedarien obsolets amb aquesta "auto-organització" de l'Estat, però em sembla una creença sense fonament ja que no per a tots els ésser humans és dur el mateix tipus d'activitat; per exemple, per a un home fort però amb dificultat per a l'exercici intel·lectual li resultarà molt més senzill aixecar sacs de cimento que a un home dèbil però amb una gran capacitat intel·lectual, al qual li seria de més grat un treball més intel·lectual que no pas un de força física.

així ens trobem amb un Estat sense necessitat d'opressió ja que els seus propis membres actuarien de repressors contra aquells que no respectessin unes normes establertes per assegurar llur estabilitat i sense necessitat d'uns escollits que els haguessin de donar ordres puix que cadascú podria desenvolupar la funció que més li agradés, perquè, com els gustos són variats, les activitats escollides pels seus membres també ho serien. No es tractaria d'un anarquisme, sinó d'un Estat organitzat en què tots tindrien el mateix poder dins d'aquest: el de decidir les seves pròpies vides, llibertat que no entraria en conflicte amb la dels altres, ja que els altres no es veurien limitats per cap òrgan aliè a ells. S'ha d'afegir que seria un Estat més productiu, no només perquè cadascun dels seus membres treballaria en el que li agradés sinó que, a més a més, les persones disposarien de més temps lliure que podrien emplear en altres activitats, com fomentar la seva creativitat o la reflexió; qualitats que avui dia són difícils de desenvolupar a causa de la completa dedicació que se'ns demana en les nostres activitats diàries.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de kookeemonzzzter

kookeemonzzzter

11 Relats

15 Comentaris

14114 Lectures

Valoració de l'autor: 9.20

Biografia:
Universitari que ha visitat tants centres com etapes té l'ensenyament interessat pel món de la filosofia i la psicologia a més de la publicitat o la música capaç de recrear ambients per submergir-se en un món interior massa ben elaborat. Per desgràcia, sense massa temps per escriure alguna cosa de profit o de "desofec" que contínuament elabora en el món platònic on viu. Normalment a la contra i antibel·licista convençut.


xavierbalsa@terra.es