Comentari sobre "Somnis interromputs"

Al relat "Somnis Interromputs" he volgut partir de la universalitat del tema de la guerra: no hi ha cap nom propi, cap ciutat; ni tan sols està descrit l'espai per poder confondre's amb qualsevol lloc. No interessava recrear cap ambient: la guerra pot donar-se en qualsevol racó, qualsevol ciutat; no volia emmarcar-la ni en el Tercer món ni en el Primer.

Qui és el nen que acaba la història? És el mateix de la primera part? Què interromp els pensaments? Tampoc ho he volgut definir bé, així també queda obert. El relat és completament subjectiu, volia que fos el lector que decidís com afectava la guerra a aquest nen. Aquí presento algunes possibles interpretacions que se m'acudeixen, tot i que cadascú es pot formar la seva pròpia opinió, la qual serà igual de correcta puix no tenia cap intenció en particular a l'hora d'escriure el relat.

Podria ser el mateix nen, que deixa de pensar perquè cau adormit, i la notícia simplement indica que la guerra perfectament podria haver finalitzat radicalment amb aquells projectes plens d'ambició i d'innocència. O bé que el bombardeig és en una altra ciutat i no l'afecta, representant que mentre la mort està en un racó del món, a l'altre la vida prossegueix.

Una visió més cruel: que és el mateix nen que s'ha despertat enmig del bombardeig i la seva innocència no li deixa adonar-se que la seva mare està agonitzant abraçada a ell i a ell li falta la part inferior del cos. O que la casa que és atacada és on s'ha reunit el seu pare amb l'amant i és ell qui mort, deixant al nen orfe (remarcar que la figura del pare no apareix en cap moment al text).

En qualsevol interpretació en què el nen mor, es podria concloure que aquest nen podria haver arribat a aconseguir de debò la pau mundial, però que precisament allò que vol evitar l'ha exterminat. Les persones no som simples objectius, cadascú porta dins seu tot un món, una missió que ningú, a part d'un mateix, no ha de tenir dret a destruir.

També podria ser que el segon nen fos un altre i volgués indicar que la guerra no té fi, que és un cicle inacabable i que la història es va repetint una vegada i una altra.

De totes maneres, hi ha una altra interpretació més filosòfica de fons que podria insinuar la idea que gràcies a la mort d'uns, apareixen noves vides, criticant la immortalitat que sembla estar buscant l'home des de temps immemorables tot i saber que és una cosa impossible i perjudicial per a l'espècie. Aquí es podria incloure el contrast nit-dia, mort-vida força evident, que indica que una cosa succeeix a l'altra.

Una altra possible crítica és la metàfora del nen que viu aliè a les matances de la guerra, somniant en les seves utopies però sense fer res de debò, si a aquest nen el convertim en qualsevol adult d'un país en pau.

O que la notícia simplement representa un "posar els peus a terra", un contrast entre el somni feliç i la realitat cruel.

Per últim es poden interpretar els objectes de forma simbòlica i canviar els monstres per militars, etc.

De totes maneres, també es pot llegir com un simple relat que intenta plasmar la psicologia d'un nen, el qual s'inventa uns superpoders per poder afrontar les seves pors i veure com es crea un món d'innocència dins del seu cap d'infant, envoltat de la crueltat del món adult (representada per la notícia).




Un cop comentat això, convido a tothom a llegir el relat "Somnis Interromputs" i crear-se una opinió pròpia, que pot diferir, o no, d'aquestes que he suggerit anteriorment. Espero que agradi la lectura.