Sinuós laberint

Un relat de: Renée Vivien

I certament, amb la llengua,
resseguiria les teves corbes
que superen amb escreix
la teoria de la relativitat,
quina relativitat hi pot haver
en un àngel de bellesa tangible?
Dona de llum, ofrenes el cos
a un home titllat de geni,
quan jo no he estat res més
que un esclau del pensament
allunyat del plaer dels sentits.
Si tornés a viure em perdria
pel sinuós laberint del teu cos.


Renée

Comentaris

  • primer contacte[Ofensiu]
    joandemataro | 16-05-2010 | Valoració: 10

    t'he descobert avui al poema visual i he anat a para a aquest poema...m'agrada com t'expresses..dius molt i en poques paraules com a mi m'agrada
    et felicito
    fins ben aviat
    una abraçada

    pd.- no sé si ja ho has fet però et convido a llegir un poema meu;

    joan

  • llamp! comenta:[Ofensiu]
    llamp! | 30-03-2010


    El cert és que la teva participació en l'RPV no ha passat desapercebuda. Amb un poema de 13 versos expresses una admiració vers el cos de l' "àngel de bellesa tangible". El teu poema eròtic fa una analogia entre les corbes de la noia amb la teoria de la relativitat. Ens fas una analogia entre dona i llum, que ofrena el cos al geni que duu enmig del seu abdomen. I ens cantes la teva pena d'esclau "allunyat del plaer dels sentits". Tornes a la idea de les corbes i la sinuositat per dir que en una altra ocasió, en una vida diferent tornaries al seu cos. Breu poema amb la dosis justa de sensualitat i erotisme!

  • bon repte[Ofensiu]
    Marc Freixas | 27-03-2010 | Valoració: 10

    un poema molt ben aconseguit

    aquest és un dels que més m'agraden del repte visual 122...

    enhorabona

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Renée Vivien

Renée Vivien

16 Relats

39 Comentaris

21119 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
"I ara véns, i em retornen els mots
com un ressò del teu desig, com un
reflex encès de la sageta viva
amb què em claves al foc de l'instant."

Maria Mercè Marçal