Si pogués, et diria...

Ara m'en adono,
de que ho he donat tot per tu,
però tu no t'en adones.

En aquests istants plore,
i no se per quina estupidesa,
bé, si ho sé: torne a caure al mateix principi.

Un cop vaig canviar la meva felicitat,
per la teua,
i encara no me l'han tornar,
encara no he pogut ser feliç desdé llavors.

I ara plore,
perque sé que mai tindre el valor
de dir-te tot això.

I creu-me que t'ho vull dir,
però em sento incapaç,
no tinc forses al cor,
per tancar les ferides,
i dir-te que ho he donat tot per tu.

I tampoc tinc el valor de dir-te,
que ho seguiria donant,
tot i més.

Però en lloc de buscar valor,
entre les ferides..
..plore.

Plore,
perque no tinc empenta
de dir-te allò que pense,
i si pogués..
et diria: "Que per tu tot ho he donat,
però no t'en adones"

Si savesis tot el que he patit,
tot el que he plorat,
totes les coses que he sentit,
tants sentiments que no han canviat,
si savesis com t'estimava.. (t'estime)
Entendries per que plore,

I si pogués..
et diria...
"tant com jo t'estimo, ningú t'ha estimat mai"