Si et talles les ungles en dilluns no se't corquen les dents

El meu barber em va dir un dia que si et talles les ungles en dilluns no se't corquen les dents. Els meus fills tenien problemes de dents. Encara eren petits. Tenien quatre i cinc anys. Cada nit la mateixa història. Plors i més plors perquè els queixals els feien mal. Vaig pensar en fer allò que m'havia dit un dia el meu barber. Una mica escèptic, però sabent que no hi perdria res, vaig posar en pràctica el consell. Malhauradament les coses no van pas anar com jo em pensava.

El primer dilluns del mes de desembre vaig agafar el més menut, l'Isaac, i li vaig dir: "tranquil fill, aquesta nit dormiràs sense cap problema." Li vaig tallar les ungles dels peus i a esperar.

L'Isaac va dormir sense problemes però el seu germà gran, a qui no havia tallat les ungles, sí que en va tenir de dolors. Tanmateix, l'Isaac, pel matí, quan estàvem junts esmorzant a la cuina em va preguntar: "Pare, em podries tornar a tallar les ungles, avui?"

Li vaig dir que avui era dimarts i que el remei només funcionava els dilluns, com m'havia dit el barber. Ell, amb aquells ulls espavilats amb va xiuxiuejar: "vull tornar a somniar com aquesta nit".

Us resumiré una mica la història perquè la cosa és ben estranya. L'Isaac volia tornar a tenir un somni meravellós en el qual ell era el protagonista d'una història fantàstica. En el somni, l'Isaac es dedicava a tallar les ungles dels peus a tothom que tenia algun problema: mals de cap, de queixals, de panxa,... També venien persones amb malaties més profundes, d'aquelles que causen un veritable dolor; el dolor de l'ànima. Amb ells aplicava la mateixa teràpia i funcionava! Es va passar les vuit hores de la nit guarint malalts o més ben dit, tallant ungles, i és clar, quan es va llevar és normal que em demanés allò de tallar-li novament les ungles. El meu fill volia seguir fent el bé. Allò li donava molta satisfacció.

El segon dilluns del mes de desembre ja van ser dos els nens a qui vaig tallar les ungles: l'Isaac i l'Àlvar. L'Àlvar tenia una mirada de bon jan que ja m'agradaria trobar de tant en tant en alguna persona a. Però la innocència, un cop perduda...

L'Àlvar, l'endemà també es va aixecar excitat amb la ferma resolució de tornar-se a dormir per seguir guarint persones amb el seu germà Isaac. Tots dos van somniar el mateix! Tots dos eren protagonistes del mateix somni!

Estava desconcertat. Però em vaig decidir. El proper dilluns jo em tallaria les ungles. Els meus fills eren massa feliços i havien canviat tan radicalment que jo sentia una estranya enveja. Per fi va arribar el tercer dilluns de desembre.

Em vaig ficar al llit, sense dir-li a la dona que jo també m'havia tallat les ungles. Va ser l'experiència més meravellosa que mai hagi pogut viure cap home. Això és el que va passar. No sabria com explicar-vos, amics que m'escolteu, tot això. El fet és que ara em trobo amb els meus fills tallant ungles tot el dia. Ells estan al costat meu, del matí a la nit. Quan arriba la nit em diuen que no volen dormir per no haver de despertar-se pel matí en el llit de casa. A mi també em sabria greu deixar de guarir malalts així que... Ens passem la nit fent-la petar, enmig d'un somni i d'un món diferent.

Només ens sap greu una cosa: els nens no tenen la mare, i jo no tinc la dona, a prop. Ara només tenim un desig en els nostres cors. Esperem que el proper dilluns la mare es talli les ungles i vingui a viure amb nosaltres aquesta vida renovada. Serà el quart dilluns de desembre. Serà un dia molt especial. N'estem segurs. Serà el millor Nadal de les nostres vides.