Cercador


Llista categories

SI EM DOMESTIQUES...

Un relat de: aurora marco arbonés
SI EM DOMESTIQUES...

Si tu m’aprivoises, dit le renard,
nous aurons besoin l’un de l’autre.
Si em domestiques, diu la guineu,
ens necessitarem l’un a l’altre.
No serem un ésser qualsevol,
com tants d’altres que habiten el planeta
i pul•lulen, adormits, en zona buida.
Si m’amanseixes,
menjaré de la teva mà el goig de ser teva.
Si em mires i em veus diferent
a la resta dels éssers que ens envolten,
tot en mi esclatarà de joia
i la soledat no encabirà en el meu cos.
Seré única en el teu món
i tu seràs únic en l’espill
on va emmirallant-se el temps
que es desplaça impertèrrit.
Serem dos cors enllaçats,
dos amants que es toquen en la nit
i vetllen l’un per l’altre sense treva.
I si un dia te’n vas pausadament,
ploraré, com diu la guineu,
però en veure camps d’herba tendra
i la quietud d’un llac profund,
em vindran a la ment els teus ulls
i em sentiré novament feliç.
Si em domestiques, si m’amanseixes,
florirà de nou la primavera
i ja haurem ofegat la soledat.


Comentaris

Afegir comentari
  • On hi hagi amor[Ofensiu]
    iong txon | 29-01-2017

    hi regnarà la primavera. I si és amor veritable, mai no en podrem sortir derrotats o decebuts.
    T'has inspirat en un bonic conte per adults, carregat de simbolismes i de saviesa i de missatges xiuxiuejats entre paràboles poètiques, per versionar el teu propi bell poema, digne de la font original.
    Moltes gràcies i bon any del gall roig de foc (un any per llevar-se d'hora i despertar)
    q;-)

  • Florirà de nou la primavera[Ofensiu]
    Illadestany | 05-11-2016 | Valoració: 10

    Bell homenatge al magnífic Petit Príncep. Senzillament meravellós. "Florirà de nou la primavera i haurem ofegat de nou la solitud", sí, per sort podem anar-ho fent, tot i que, en algun racó de cadascun de nosaltres, la solitud, irreductible, sempre ens sotja. M agrada molt, Aurora.

  • Florirà de nou la primavera[Ofensiu]
    Illadestany | 05-11-2016 | Valoració: 10

    Bell homenatge al magnífic Petit Príncep. Senzillament meravellós. "Florirà de nou la primavera i haurem ofegat de nou la solitud", sí, per sort podem anar-ho fent, tot i que, en algun racó de cadascun de nosaltres, la solitud, irreductible, sempre ens sotja. M agrada molt, Aurora.

  • Florirà de nou la primavera[Ofensiu]
    Illadestany | 05-11-2016 | Valoració: 10

    Bell homenatge al magnífic Petit Príncep. Senzillament meravellós. "Florirà de nou la primavera i haurem ofegat de nou la solitud", sí, per sort podem anar-ho fent, tot i que, en algun racó de cadascun de nosaltres, la solitud, irreductible, sempre ens sotja. M agrada molt, Aurora.

  • sublim[Ofensiu]
    aurora giménez padilla | 24-10-2016

    És un poema preciós.
    No fa gaire que sóc membre de RC. Hi ha molt bons autors. Tu n'ets una.
    Et felicito.

  • Aurora[Ofensiu]
    tapisser | 17-10-2016 | Valoració: 10

    No sé què dir.
    Has fet trampa, perquè et dictava el cor.
    Preciós!!!

    Una abraçada.
    Albert.

  • Magnífic[Ofensiu]
    Núria Niubó | 12-10-2016 | Valoració: 10

    Oh! Aurora!
    Quina meravella!
    Com diu l'Aleix, sense paraules!
    M'he quedat amb l'èxtasi de la primera lectura, amb el cor enamorat, amb el desig de sentir tots i cada un dels versos.

    Touchè!!!

    Una gran abraçada POETA!!!
    Núria

  • Magnífic![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 10-10-2016 | Valoració: 10

    Xiqueta, aquest poema és impressionant! Suposo que d'un gran cor han de sortir aquestes paraules, aquest lligam de paraules, una rere l'altra, perfectament unides en un text magnífic. No dic res més. Una forta abraçada, poetessa!

    Aleix

  • Preciós [Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 10-10-2016 | Valoració: 10

    Sóc gran amant del petit príncep i ho trobo bellissim

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1941 Comentaris

251187 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Afegir a preferits
Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >