Cercador
Si ara mateix...
Un relat de: ZacariasSi ara mateix em visités la mort,
Amb la dalla enlairada,
No la rebria amb recança;
Donaria gràcies als déus,
Riuria per haver-te conegut.
Aniria al seu encontre amb els braços oberts
i
Repassaria tots els moment feliços
I intensos que visquérem.
Cantaria perquè, finalment,
Acabaria aquest suplici.
Res em tortura tant com aquesta convicció
D'estar sense tu per sempre més.
Comentaris
-
passarà[Ofensiu]bufanúvols | 15-03-2006
jo t´entenc company. És maco el poema però m´h afet certa gràcia el seu missatge hiperbòlic. Et seguiré llegint.