Si ara mateix...

Si ara mateix em visités la mort,
Amb la dalla enlairada,
No la rebria amb recança;
Donaria gràcies als déus,
Riuria per haver-te conegut.
Aniria al seu encontre amb els braços oberts

i

Repassaria tots els moment feliços
I intensos que visquérem.
Cantaria perquè, finalment,
Acabaria aquest suplici.
Res em tortura tant com aquesta convicció
D'estar sense tu per sempre més.