L'Esternut

En Circumspecte Reflexiu era el producte de l'educació rància i estricta d'aquells anys de la postguerra en un poble rural d'escassament 5000 habitants. Molts dels seus congèneres s'havien anat adaptant als nous temps, però ell creia fermament en totes i cadascuna de les pautes de conducta que li havien inculcat en la seva infantesa. Estava a punt de jubilar-se sense haver faltat ni un sol dia a la feina. Només alguna vegada s'havia agafat unes hores de permís, com quan hagué d'enterrar a la seva mare (el seu pare tingué la delicadesa de morir-se en dissabte)
No havia tingut fills, ni mai li va passar pel cap confiar-se a un especialista per tal de consultar què podia fer; li hauria fet una vergonya insofrible. Quan s'estimaven amb la dona, sempre ho feien a les fosques, de manera ràpida i sense entretenir-se, altrament ho hauria considerat un pecat. Quan anava al cinema i sortia alguna escena pujada de to, envermellia fins més amunt de les celles, i estava segur que tothom el mirava, fins i tot en la fosca de la sala.
Cuitava molt els detalls del seu aspecte, sempre polit fins l'últim detall. Quan passejava pel carrer, ho feia amb el pas lent i el cap lleugerament aixecat, com el d'un cavaller amb l'honor ferit. La gent el saludava amb respecte i ell corresponia amb un lleugera inclinació de la testa, sense somriure, amb una afectada solemnitat.
Estava raonablement satisfet d'ell mateix, només hi havia una cosa que el preocupava i l'avergonyia a l'hora, era la seva manera d'esternudar. Quan n'hi venia un tancava els ulls una mil·lèsima de segon, just el temps de dir "atxim" per, acte seguit, convulsionar-se tot ell en un espasme que el deixava amb els ulls i la boca oberts com a plats, al temps que les mans se li anaven endavant eixamplant tots els dits en la seva màxima extensió. Aquesta convulsió li durava només un parell de segons, però se sentia tan ridícul que quan agafava un constipat, no sortia de casa. Prou havia provat de contenir-se, fins i tot s'entrenava davant del mirall...però res! Era més fort que ell, no podia fer res de res per controlar aquella grotesca contracció.
Un dissabte va sentir una forta cremor a la gola i es notava el cap una mica calent. Potser li rondava un dels temuts constipats! Però com que no li havia vingut cap esternut, sortí de casa per fer l'habitual passejada del vespre, això si, amb una certa preocupació.
El seu trajecte passava per una plaça que aquell dia estava curulla de gent, i li arribava un fort xivarri de música i crits. Llavors va caure en que era el dia de Carnaval. A ell, aquella festa li semblava del tot una poca-soltada, i s'admirava, i fins i tot s'indignava interiorment, amb tota aquella gent que perdia la dignitat vestint-se de la manera més estrafolària que podia i comportant-se com a nens de parvulari.
Dubtà un moment, potser seria millor variar el trajecte per aquella nit. Però va pensar que creuar la plaça seria només un moment, i després podria fer tranquil·lament la resta de la passejada que l'havia de dur per la vora del riu.
Enfilà el camí acostumat i comença a fer-se pas entre la gentada disposat a travessar a l'altra banda. Però quan arribà a primera fila, i abans que pogués avançar cap a l'altre costat de plaça li barrà el pas una de les comparses de la Rua. Eren una colla de nois i noies disfressats d'escocesos. Es quedà quiet amb cara de prunes agres esperant que acabessin de passar. Llavors, un grup "d'escoceses" es posaren en fila davant seu, donaren mitja volta i s'aixecaren les faldilles ensenyant les calces on hi duien unes lletres enganxades, però ell no va tenir temps ni de veure quines eren, ja que en aquell precís moment li vingué un dels seus temuts esternuts. Quan es reféu del consegüent espasme, donà mitja volta i s'encaminà cap a casa amb tota la celeritat que li permetien les bones maneres, temorós que en qualsevol moment pogués repetir-se l'esternut i quedar en evidència davant de tothom.
Passaren uns dies d'aquest episodi i en Circumspecte es refeu del seu constipat i, per tant, s'atreví a tornar a sortir al carrer. De seguida s'adonà que alguna cosa estranya passava; Primer fou la veïna del davant que, en veure'l el saludà, però no com sempre, sinó amb una rialla ampla a la boca i tombant-se cada dues passes per mirar-se'l. En Circumspecte no hi donà massa importància i continuà el seu passeig. Però només hagué de fer quatre passes per adonar-se que la reacció de la seva veïna era la mateixa que tenien tots amb els que s'anava creuant. Tothom el mirava amb cara riallera, fins i tot en Marçal, un dels seus companys de feina, el saludà donant-li un copet a l'esquena; Però què s'havia pensat! Ningú li havia posat mai les mans al damunt d'aquella manera! Tornà corrent cap a casa seva, es col·locà davant de l'armari i es mirà al mirall, comprovà que tenia la bragueta ben apujada, els cabells al seu lloc, els botons ben cordats.....si, semblava que tot era com havia de ser! Doncs què coi era el que estava passant! S'havia tornat boig ell o bé pel contrari tota la gent havia perdut l'enteniment i les bones maneres! No entenia res de res. Però no hagué d'esperar gaire per saber per què tothom el tractava amb maldissimulada mofa . La seva dona entrà al menjador tancant amb força la porta. Se'l quedà mirant amb cara de set Déus però sense dir res. En Circumspecte, superat pels esdeveniments només pogué balbucejar :
- Què? Què passa ara?
La seva dona no contestà, aixecà el braç i llençà l'últim exemplar de la revista local damunt la taula. Encuriosit en Circumspecte agafà la revista i mirà la portada. De cop perdé tots els colors i la boca se li anà obrint fins que semblà que se li desencaixaria: Ara ho entenia tot! A la portada es veia un fotografia a tota pàgina de la rua de carnaval, més concretament del moment en que les escoceses s'aixecaven les faldilles. El greu però, és que també hi sortia ell! i havien fet la fotografia just en el moment que li havia vingut aquell esternut. Mirant la portada donava tota la impressió que fitava amb ulls lascius el cul d'una de les noies, més encara, amb les mans tirades cap endavant i els dits eixamplats en tota la seva extensió semblava talment com si anès a engrapar el pompis de devant seu.
No cal dir que en Circumspecte s'està molts dies sense sortir de casa. I maleí milions de vegades alguns il·lustres membres de la redacció de la revista local.