Aprendre a viure

Un relat de: Zacarias

Avui, en llevar-me, he mirat per la finestra per veure quin temps es presentava, com feia cada dia. Mentre m'afaitava m'he adonat que, damunt de l'orella esquerra, m'havien aparegut uns cabells blancs que, fins llavors, no havia vist -No em queden malament (he pensat). Després de menjar-me unes torrades que he acompanyat amb un vas de suc de taronja, he agafat el cotxe i m'he disposat a realitzar el trajecte fins a la feina tot escoltant les notícies.
No ha estat fins ara, que estic ja a mig camí, que m'he n'he adonat. He hagut de parar trasbalsat com estic. I és que, fins en aquest precís moment, no he pensat ni un sol segon en tu! Des que ha sonat el despertador fins ara ha passat ben bé una hora; una hora! Seixanta minuts sense que la teva imatge se'm presentés. Ja sé que la raó em deia que havia d'arribar aquest dia, però després de tres anys sense deixar de pensar en tu ni un sol segon de ni un sol dia, ara em sento estrany...una mica culpable, una mica trist, una mica...no sé, no sabria definir el que sento carinyo meu. Suposo que tu n'estaries contenta, però ara me n'adono que, contràriament al que pensava, no és el que desitjo. Perdona'm pastisset! No voldria oblidar mai la teva olor, el gust de les teves besades, el docíssim to de la teva veu quan, mentre fèiem l'amor, deies que m'estimaves.... Tanco els ulls i em forço a imaginar-te, però se m'esborra la teva imatge, em fuig el record d'aquelles sensacions tan intenses que vam viure junts. Perdona'm coqueta ensucrada! No sé com ha pogut passar. Hauré de fer-me a la idea de viure la meva monòtona vida sense tu... però ara de veritat. He de contenir el plor, és un plor de ràbia, d'impotència, de soledat... adeu torronet meu, adeu. Em sap tan mal!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer