Sessió golfa

Era a la cua, com cada divendres, sola.

Ja dins intentava trobar seient al seu darrere. Ella sempre ocupava la mateixa filera, a la part central. Les llums es tancaven en pocs minuts i començava la "pel.lícula". Li agradava veure-la de perfil, amb el seu nas clàssic, i es quedava gairebé encantat quan seguia el moviment de les mans entre els seus cabells, un vici que la caracteritzava. L'encisava l'olor del perfum que inconscientment esbargia quan els recollia sobre una de les espatlles. La trobava molt atractiva, decidida i discreta alhora. Però a mida que passava l'estona i la llum del projector il.luminava sense permís el seu rostre, ell la maquillava amb ombra d'ulls fosca, amb un roig passió als llavis i amb un perfilador negre que convertís la seva mirada en la d'una gata. Mirada verda de traïdoria. Prenia apunts de les actrius que, setmana a setmana, es passejaven amb més o menys roba per la pantalla i la imaginava descobrint-lo mentre vestia d'humitat la sensualitat de la seva boca, palpant-se l'escot amb la punta dels dits i aixecant-se la faldilla fins a mitja cuixa. Era llavors quan ell sentia l'acceleració de les seves palpitacions, al pit i entre les cames, i es descordava primer els botons superiors de la camisa i més tard el cinturó, la cremallera dels pantalons. Ella sabia que l'excitava i jugava a provocar-lo en la foscor. Dibuixava recorreguts entre la roba de la dona, palpant cada pendent, cada graó, mentre la respiració augmentava de ritme, alhora que el seu desig luxuriós. El volum dels altaveus del cinema eren còmplices de les seves accions i les veus que provenien de totes bandes turmentaven, amb desconeixement, aquella agradable sensació.
Quan notava l'erecció al màxim, clavava la vista al sostre i buscava l'aroma d'aquella deesa de ciència ficció, es premia fort el membre i l'agitava amb certa desesperació. Davant seu una turmenta, un vaixell a punt de naufragar, el so dual de les dues tempestes omplien la sala en un instant.

Al sortir, sempre la perdia, s'afanyava per coincidir amb ella baixant el Paral.lel, però no ho aconseguia.
Aquella nit, en travessar la porta de la llar :
- Per fi arribes - li digué la seva dona amb veu riallera. Haurem de canviar de cinema, aquest ens queda massa lluny de casa i quan arribo aquí tinc els peus destrossats.