Sento un soroll estrany...

No podia parar de córrer. És curiós, no sabia per on passava però tenia la sensació que aquell camí ja l'havia seguit abans. Les cames em guiaven; era com si estigués cega, no podia pensar ni mirar per on anava, només podia córrer i córrer. Els carrers s'anaven buidant misteriosament i se sentia com una remor de fons que cada cop era més forta: era una barreja de "nyiiic" constant i veus humanes. Me'n vaig adonar: aquell soroll era el que em guiava, i em feia anar cada vegada més ràpid. A mesura que avançava les cases estaven més separades les unes de les altres i gairebé no hi havia ningú. El soroll cada cop era més fort, i un camí de pedres s'estenia davant meu; estava convençuda que ja havia sortit del poble. Corria i corria fins que vaig arribar al cementiri. Encara que fos de nit i estigués sola no me'n feia de por, mai hi havia cregut en esperits; així que no em vaig aturar. El soroll no cedia i en un moment donat es va tornar molt fort i, fos per aquell so o pel cansament, vaig caure a terra. Els arbres donaven voltes sobre meu i diria que vaig perdre el coneixement. No sé quant temps vaig estar allà, estirada al mig del camí, però un fort "piiip" em va despertar. Tornava a córrer, altre cop sense poder parar. Aquell soroll estrany persistia i em dominava, era com si una força desconeguda m'impulsés i em fes anar tan ràpid, avançant per un lloc desconegut, sense rumb. Vaig arribar a una esplanada amb gespa, davant de la qual s'alçava una casa grandiosa. El soroll es va tornar més estrident i em vaig trobar amb la porta del xalet davant dels nassos. Estava tancat i, no sé amb quina força, vaig tirar la porta a terra per poder entrar; tenia dos pisos enormes i semblava abandonada. El soroll estrany era cada cop més intens, els peus m'anaven sols cap al pis de dalt. Tenia un llarg passadís davant meu i, alentint una mica el pas, vaig començar a seguir-lo. Les veus que sentia al principi van callar i ara se sentia grinyolar. El final del passadís s'acostava i cada cop caminava més lentament, no podia veure res i vaig notar que topava contra alguna cosa. Silenci. El soroll havia marxat i vaig començar a caure. Queia i queia; llavors em vaig despertar. Estava al llit, tota suada, i de sobte vaig sentir un soroll estrany. Avançava cap a mi, i no sabia que era... Podia ser la mort, qui em venia a buscar?