Sentits latents

Un relat de: Anna Simon
Tinc gelosia del mar, del brisquet que et despentina.
Tinc anhel de tu, de prendre't glop a glop.
Necessito empara en l'aura del teu ésser, en el teu infinit,
en els teus llavis i saciar la teva set.
Perquè, enveja tinc d'aquesta aigua, que si ho pot fer.
Enveja del coixí que recull els teus somnis,
doncs si dorms vull bressolar-te
i en despertar ser el teu desig.
Enveja del mirall profund de l' ànima
on es dibuixa el teu somriure
i m'esdevé tota egoista ja que el vull només per mi.

Comentaris

  • amiga Anna[Ofensiu]
    Avenir | 19-10-2011 | Valoració: 10

    i jo tinc enveja sana de la teva facilitat per escriure
    un bell poema!!

    Una abraçada desde Girona

  • de veritat[Ofensiu]
    argelich | 12-10-2011 | Valoració: 10

    manager ets una pasada!!!

    una abraçada

  • Un poema[Ofensiu]
    Josep Ventura | 12-10-2011 | Valoració: 10


    Meravellós, m’encanta la força i el sentiment d' aquestes
    Lletres.

    Salutacions

    Josep

  • Embolcall[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 11-10-2011 | Valoració: 10

    Magnífic poema de sentiments davant el ventilador. Espiral d'espurnes salvatges, de sensacions de pell, tacte i més. Un reclam d'un mateix al costat de l'altre. Una meravella. Abraçades.

    aleix

  • molt bé anna[Ofensiu]
    joandemataro | 10-10-2011 | Valoració: 10

    descrius un desig intens amb boniques paraules

    felicitats

    joan

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: