50è Aniversari (brodat a quatre mans)

En un cert dia d'octubre
quan es feia patent la tardor, el cel es va esfondrar
en un mar de pluja, negant la terra.
Aquelles aigües desbordades no van ser hàbils
de fer naufragar una llavor,
que començava a germinar.
Tota força de la naturalesa alliberada, no va poder
amb aquell fruit incipient...

(Ella...)
Destronem les fades,
l'essència del savoir-faire.
Cinquanta anys,
una dolça meitat de segle
a formar, un tot a dos.
Centenes de milers d'hores,
malgrat les turbulències de la vida.
Tu seràs fort,
si la meva ma em tremola.


(Ell...)
Som diferents, també iguals
junts escoltem, compartim
Vas dur al nen al teu ventre,
obsequiat, per la tendresa de la teva mirada,
el calor de la teva presència
el poder del teu amor expectant.
Amb tu, he dut els fardells pesants
sobre els senders obscurs.


(Ella...)
La intel·ligència masculina,
el raonament lògic,
orienten la meva intuïció femenina.
Un dia, una hora, cinquanta anys
Tota una vida desfila en uns instants.
No deixem encara els nostres equipatges,
no som al final del viatge.
Vine, continuem el camí
agafam la ma.....
i junts engalzem la mirada.
El vostre amor
no es un vestit de "prêt a porter",
ni un apartament clau en ma.
No es un cim vençut,
però si una escalada apassionant,
caigudes doloroses.
No es sòlid ancoratge al port de la felicitat,
però si elevar l'àncora i viatjar en plena mar,
dins la brisa o la tempesta.
No es només un "SI" triomfant
o un milió de somriures i de "bravo";
però si son múltiples "SI" que puntejen.
La vida en mig d'una multitud de "NO"
que encarem a la marxa dels dies.

...Tot va començar amb aquella primera mirada
de la que ja mai mes heu pogut prescindir
Una atracció
Un cor
Una lleialtat posada a prova
durant l'horari dels vostres dies
Una lluita constant i desafiament
això es l'amor.
Cinquanta anys
Cinquanta on us heu anat enamorant
amb la maduresa que dona
l'anima, la rutina i les tastades del Gabriel xic.
50 anys, es com si estiguessis
començant de nou
Aquí els teniu, als anys,
a la família
mireu-los
es el que heu sembrat
ja veieu la pujança del fruit

Però us heu recolzat,
potser sense entendre del tot,
el sentit de la contrarietat o de la renuncia.
Mes, ha estat la vostra realitat
i la seva meravella:
L'AMOR

L'amor, es mirar-lo i ell a tu,
dir-vos "t'estimo" només amb la mirada;
no us calen les paraules.
És estar al seu costat, assentat... asseguda,
marxar plegats,
notant l'escalfor que t'abriga l'ànima,
sense dir res, en un silenci.

Temps de silenci, de nuesa dels pensaments
carisma persistent.
Agafeu-vos les mans, giravolta el vals.
No és un punt i final, és un punt i seguit.
És un parèntesi, una època entre "cometes".
És una estrofa de la cançó de la vida.
És un sorbet de cafè, no la tassa plena.
És omplir-se la mirada,
d'una nova i bonica matinada.

...Fa cinquanta anys algun jove poeta
en algun racó del nostre planeta
segur que un cert dia d'octubre,
va imaginar un món en el que només hi havia cel,
un món en el que la gent vivia en pau,
un món de somnis complerts, un món
en el que l'única possessió era l'amor
i ho va plasmar en un paper.
Segur, que ho va fer pensant
en alguna parella com vosaltres.