Sentiments de guerrer

Nebuloses trèmules agitades revoltaren el pensament del esgotat guerrer, molta sang i mort, gent gemegant desesperadament al terra veient com la seva sang torna al Terra d'on prové, fent del camp de batalla una llaguna de mort i sofriment.
Al pit els batecs del cor ressonen fortament, mentrestant un esquadró de papallones li revolten l'estomac, intenta recuperar-se del esforç i les emocions viscudes, però dels seus pulmons nomes surt una respiració accelerada i entrelligada. Intenta purificar els pulmons i fer desaparèixer la desagradable sensació de que es desplomarà de un moment a altre doncs les vigoroses cames tremolen com fulles exposades al desproporcional vent del nord, que tan fort colpeja des de l'illa de la que probe.
Enrere queda tota la innocència que estava aferrada fermament al seu esperit, te la sensació de haver deixat enrere tot el que el lligava i tot i això caure en un pou de solitud del que no pot sortir, a matat, a destacat en la batalla, a vist com al seu contrincant se li apagava la llum de la vida als ulls, aterrat i sorprès per la sensació de la mort que l'arrancava cruelment d'aquest món en forma de mossegada de ferro, tot i que com a infant lleuger del gloriós exercit púnic de Aníbal Barca, la seva feina consistia en hostejar l'enemic amb pluges de pedres cruelment dirigides als soldats romans.
Es un foner de l'illa menor de les baleras, d'una estrip guerrera que es remunta als primers habitants de l'illa, però tot i això, res l'havia preparat per aquesta experiència, matar cara a cara.
Observa els mes de seixanta mil soldats romans morts o moribunds al terra, i com l'infantaria pesada núbia despulla de les seves armadures als enemics i rematen als suplicants moribunds com autòmats que ni parpadegen al treure el més valios que te un esser viu, la vida, mentrestant la resta del exercit torna cap al campament, per un merescut descans. La jornada de Cannae havia finalitzat i amb ella la vida de milers d'homes.