Sense tu

unes quantes pors, unes quantes insegurats....
Aquest "tu" del títol, podria ser el teu propi tu, preguntes que et fas a tu mateix, podria ser l'existència, la teva propia vida, sobre la qual medites, et refies, persisteixes, confies,... però sobretot, aquest "tu" és l'amor, a qui no saps si li pots escriure perquè no estàs segur de sentir-lo, a qui no pots sentir, perque no saps si l'has trobat...

i segueixes amb un raguitzell de preguntes:

"...
Com esforçar-se si no s'hi val?
Com esculpir-te si no hi ha pedra?
Com oblidar-te quan ja t'has 'nat?
Com capturar-te si estic en terra?
..."

Versos encisadors, aquests, que transmeten la imatge de l'amor volgut, el que vols esculpir però tens pedra per fer-ho (fantàstic el vers), el que vols oblidar però no pots fer-ho perquè ella ha marxat i s'equivoca si es pensa que, marxant, tu l'oblidaràs (un vers preciós, amb una força emocional realment singular) i després....... com la pots capturar en l'aire, com la pots retenir, com si volguessis agafar una mica d'aquest aire on ella és (perquè ja no hi és, ha fugit, com el fum d'una cigarreta) i guardar-lo en el teu puny?

I al final, l'esperança... la resposta a les teves preguntes mai no arriba, però potser sí, demà al matí, perquè demà serà un altre dia, sempre hi ha un altre dia...

Grünewald, no cal que et digui que m'ha agradat, oi? De nou, m'he trobat amb un bon poema, que lluny de qualsevol forma literària, t'ha servit per exposar lliurement, sense hermetismes, a tu mateix i als lectors, unes qüestions que, més tard o més d'hora, ens passen pel cap i que ens ajuden a enriquir aquesta aventura, anomenada vida, en la que hi estem tots ben embarcats.

I no puc acabar sense agrair-te el teu darrer comentari. I ets tu, qui em diu que analitzo els teus textos?? doncs mira qui parla! Gràcies, de debò, és realment magnífic i gratificant trobar comentaris com els teus, i, val a dir, com els d'altres relataires. T'ho dic sincerament: moltes vegades, em fan molt més de goig els intents de poemetes que faig quan els veig engalanats, bellíssimament acompanyats, de les paraules que m'hi regaleu.

Un petó, o els que calgui, fins a la propera trobada, tens raó!

I bona revetlla, també..... per cert, no et diràs Joan, oi? I per cert, quin nom s'amaga al darrera d'aquest teu pseudònim tan suggerent?

Una abraçada.
Rosa

...per posar-me en contacte amb tu!!

Hola! no he pogut aconseguir el teu correu-electrònic (si en tens) i no veig un altre manera d'assegurar-me que llegiràs això el més aviat possible.

Si us plau, posa't en contacte amb mi ... és urgent! loveisindier@hotmail.com

Gràcies!!