Sense tu...

Un relat de: sensecor

Festa de l'escuma a l'infern,
s'esvaeix el meu món a un calaix,
murmuris freds que hem castiguen,
suaus carícies de cartró.

Que llarg i pesat es fa el camí,
despertar i veure que no hi hets,
que de somnis sense destí,
pensar en no tenir-te mai.

Veus de ultratomba hem destrossen,
sense poder lluitar,
el meu cos es va podrint lentament,
escolto a la mort arribar.

Només m'acompanya el teu record,
i el sabor de la soledat,
un peto d'amor caducat,
trist cor sense pietat,

Torna encara que sigui com un murmuri,
torna amb el fred, com l'aire, fràgil.
Et penso, et somio,
com un aroma intens, però subtil.

Comentaris

  • Torno a ser jo...xD[Ofensiu]
    jOaneTa | 01-07-2007 | Valoració: 10

    I com no estic impactada d'aquest relat...
    no trobo paraules per posar el que m'ha fet sentir però si puc dir-te el meu vers preferit (ha rimat i tot xD):

    "Només m'acompanya el teu record,
    i el sabor de la soledat,
    un peto d'amor caducat,
    trist cor sense pietat."

    Bé que m'encanta com escrius, diuen que tot s'aferra...amem si se m'aferra un poc del teu talent per escriure.
    Petons, sempre llegin-te:

    jOaneTa

l´Autor

Foto de perfil de sensecor

sensecor

150 Relats

160 Comentaris

191941 Lectures

Valoració de l'autor: 9.51

Biografia:
Vaig néixer el 15 de novembre de 1989 a Granollers (aprop de Barcelona). Als dos anys vaig anar-me'n a viure a un poblet perdut per Tarragona i vaig passar allà tota la meva infància. Als 12 o 13 anys vaig tornar cap a el poble del qual vaig pirar quan tenia dos anys i mira aquí estic.

Passo tots el caps de setmana a Barcelona. Que si de festa per aquí, que si fer una volta, que si anar de compres...en fi m'encanta la ciutat de Bcn.

Tinc una personalitat que hem caracteritza molt ja que no em tallo gens a l'hora de dir les coses i no em tallo amb la gent que no conec. Hem considero molt alegre i diuen que sóc molt simpàtic.