Cercador
Sense remitent
Un relat de: forever- Compartir:
No hauries d’haver-me llegit.
Però ho has fet i t’he entrat pels ulls, t’he creuat la pell.
Ja no soc només paraules.
Ara soc presència.
No busquis qui m’ha deixat aquí. No hi ha mà que m’hagi escrit. Em vaig començar a escriure sola, en una foscor tan densa que ni el temps s’hi atrevia. Em vaig esperar.Silenciosa.Pacient.
Famolenca.
Jo sóc una carta que només apareix quan algú està a punt. No a punt de morir, no. A punt de saber. De saber que no ets sol a casa, tot i que cap porta s’hagi obert. De saber que les hores mortes de la matinada tenen ulls. I que algun d’ells, aquesta nit, serà el teu.
Continua llegint. Cada paraula és una porta que obres. No les pots tornar a tancar. Ja ho sents, oi? Aquell pessigolleig al clatell. Aquella sensació que alguna cosa està… esperant?
Aquest text no et vol explicar una història. Et vol fer part de la seva. Jo t’arrossego amb mi. Ets el final que esperava. Perquè aquesta carta no acaba amb un punt.
Acaba amb un soroll.
Un que no sabràs d’on ve.
Un que s’aproparà amagat entre els batecs de la nit.
No deixis de llegir. Si mires al teu voltant ara, la perdràs. I si la perds abans d’acabar, jo em quedaré incomplet.
Inacabat. Inquiet.
I t’hauré de buscar.
De seguir.
Fins que tornis a llegir-me.
Ja pots sentir-me, oi?
Però ho has fet i t’he entrat pels ulls, t’he creuat la pell.
Ja no soc només paraules.
Ara soc presència.
No busquis qui m’ha deixat aquí. No hi ha mà que m’hagi escrit. Em vaig començar a escriure sola, en una foscor tan densa que ni el temps s’hi atrevia. Em vaig esperar.Silenciosa.Pacient.
Famolenca.
Jo sóc una carta que només apareix quan algú està a punt. No a punt de morir, no. A punt de saber. De saber que no ets sol a casa, tot i que cap porta s’hagi obert. De saber que les hores mortes de la matinada tenen ulls. I que algun d’ells, aquesta nit, serà el teu.
Continua llegint. Cada paraula és una porta que obres. No les pots tornar a tancar. Ja ho sents, oi? Aquell pessigolleig al clatell. Aquella sensació que alguna cosa està… esperant?
Aquest text no et vol explicar una història. Et vol fer part de la seva. Jo t’arrossego amb mi. Ets el final que esperava. Perquè aquesta carta no acaba amb un punt.
Acaba amb un soroll.
Un que no sabràs d’on ve.
Un que s’aproparà amagat entre els batecs de la nit.
No deixis de llegir. Si mires al teu voltant ara, la perdràs. I si la perds abans d’acabar, jo em quedaré incomplet.
Inacabat. Inquiet.
I t’hauré de buscar.
De seguir.
Fins que tornis a llegir-me.
Ja pots sentir-me, oi?
Comentaris
-
Bravo[Ofensiu]TerricheT | 07-04-2025
Una aproximació al món de EA Poe?
Precis relat de terror, si vols que et digui què m'ha fet sentir.
Bon treball!
Sempre penso que quan publico aquí, els relats han de tenir una vida més ben apariada en un altre lloc, que aquí els deixo per rebre comentaris, i per fer-los créixer, i no sempre els rebo, així que, gràcies pel teu comentari!
Ferran -
Un soroll...[Ofensiu]Rosa Gubau | 07-04-2025
desconegut, una presència intangible...? Renoi, jo diria que prefereixo que et quedis incomplet. Això és un despropòsit, la por quan més lluny millor, hahaha.
Boníssim el relat.
Salutacions, forever.
Rosa.