SENSAT I COHERENT

Estic cansat de sentir sempre la mateixa frase: Madura d’una vegada! Què els hi passa a les dones d’avui en dia? Considero que sóc prou madur, què sabran elles... No vull tenir fills ni una relació estable perquè simplement no crec que sigui possible mantenir una relació d’amor de per vida. Som persones canviants, així que no haig d’aguantar ningú innecessàriament si l’amor, la passió o la complicitat s’esfumen. Això no vol dir que no sigui madur, si bé crec que no he arribat al punt òptim de maduresa, ja que, des del meu punt de vista, aquest arriba al final dels nostres dies, quan has viscut i has après de la vida, i jo encara sóc jove. Tot i així, entenc com de feixuga és la vida, conec el desengany, el dolor i la felicitat. Madurar és aprendre de l’ahir, raonar sobre l’avui i viure el demà paint en l’oblit i aprenent del record. No és necessari beatificar les míseres proeses perdudes ni dramatitzar amb les incerteses del demà. Viure de manera sensata i amb coherent a la nostra manera de ser, això és ser madur. Elles sí són unes complertes immadures, creure en prínceps blaus que mai apareixeran, famílies felices i ben estructurades (en quin segle viuen, avui en dia la majoria estan separats i amb criatures que van i venen), el drama del romanticisme extret de les novel·les, tot plegat, idealitzar els somnis de princeses irreals. No, jo no necessito canviar. Confonen el meu ritme de vida amb el meu estat mental i emocional, pobres infelices que moriran de desenganys anelant fantasies creades a la infància. Sóc feliç, em sento ple i realitzat, sóc com sóc i m’agrada, moriré sentint-me a gust amb mi mateix.