FALSA INGEMUÏTAT

Ho sé, sé que m’estàs utilitzant, faig veure que no me n’adono perquè necessito carícies, necessito paraules boniques, necessito sentir-me falsament estimada. No et preocupis, no tinguis remordiments per pensar que estàs jugant amb algú, jo t’ho permeto sense que ho sàpigues. Tu em fas creure que amb mi tot és diferent, que sóc amb la única que pots expressar el que realment sents, que et sents escoltat i valorat, amb la única amb la qui et sents a gust; jo et faig creure que ets únic i especial per a mi, que ets algú que pot ser molt important a la meva vida, algú per qui val la pena estar. El cert és, que sóc conscient, que intentes fer-me veure allò que no és gràcies a la teva mala gestió de tot plegat. Tu em dones paraules però no tens interès en saber res de mi, de vegades preguntes però no escoltes, no has notat que jo no parlo? Creus que sóc ingènua i d’això et vols aprofitar, i jo deixo que te n’aprofitis tant com jo vull i necessito per a que estiguis aquí fins que a mi em vagi bé. Sóc dona sí, però això no implica que puguis fer de mi el que creguis convenient. Tu has iniciat el joc, jo n’he variat el reglament i ni tan sols n’has estat conscient. T’has embriagat de la teva pròpia mentida, vius feliç en la ignorància, sense saber que ets tu qui estàs sent enganyat a consciència al fer-me sentir utilitzada i traïda. No confio en tu, en les teves paraules o les teves mirades, en tu veig tots els qui m’han fet mal sabent que me’n feien, tu no me’n faràs perquè estic preparada. Pobre estúpid ballant a la voluntat amagada d’una falsa ingenuïtat. Saps què és el pitjor que et passarà? T’enamoraràs de mi, tingues per segur que ho faràs, apareixeran aquells remordiments amagats, i patiràs pels teus mals actes i per la meva forçada voluntat a pagar-te amb la mateixa moneda que tu has fet servir. Un ha de ser conseqüent amb el que fa i diu... saps què és el més trist..., que sóc una persona que seria capaç d’estimar-te com mai ningú t’ha estimat i tu ets una persona que seria capaç d’estimar-me com mai ningú m’ha estimat. Ho sé, sé que ens hem utilitzat, si no ho haguéssim fet ara seríem feliços perquè ens complementem, ens entenem i som bones persones sense fer allò que no havíem fet mai i no sabem fer bé. He vist en els teus ulls l’amor que va despertant dins teu, jo t’amago el sentiment que intenta sortir de mi. Sent qui no som en realitat ens hem fet experts en l’art de la manipulació i la falsedat. Hem sentenciat a mort la que podria haver estat una maca història d’amor sincer.