UNA MIRADA

Que penses que no t’atreveixes a dir?

Penso moltes coses en molts moments del dia que no interessen a ningú. Potser algunes podrien interessar i no goso dir-les, ja sigui per evitar ofenses a tercers o bé perquè em manquin la força i empenta necessàries per a sincerar-me. Tant i fa, qui pot preocupar-se pel que passa pel meu cap? I en tot cas si algú s’interesses seria potser per tafaneria, així doncs, tampoc estaria preocupat, sinó tansols interessat o encoriosit.

Una imatge val més que mil paraules. Jo penso que una mirada val més que totes les paraules del món. Què fas quan tens vergonya, por o indecisió? Amagues la mirada. Els ulls són el mirall de l’ànima. Crec que són la part més sincera d’una persona. Una mirada pot causar més sensació que una carícia. És la manera de comunicar-te amb les persones sense que totes arribin a entendre o a adonar-se de què els estàs dient o ni tansols vegin que els parles en silenci. D’aquesta manera, els pocs que puguin aprofundir en la mirada, sabran, deduiran o imaginaran què passa pel meu cap.

Tinc mil motius pels quals no deixar que la gent percebi què és el que realment m’acalapra. Tinc centenars de pensaments i sentiments amagats que continuo compartint amb mi mateixa. He deixat mig obertes algunes portes i he tancat amb clau d’altres abans d’obrir-les. Refuso mirades que m’espanten, ploro amb mirades que m’entristeixen, sostinc mirades profundes i sinceres, cerco mirades alegres i envio mirades vives i plenes de sentiment.

Una mirada intimida, una mirada t’alegra, una mirada et recolza, una mirada t’ignora, una mirada et traeix, una mirada et reta, una mirada et defuig, una mirada t’enamora... una mirada et parla desde el cor. Escolta-la!