LA PLATJA

Assegut sobre la tovallola a la sorra encara fresca de la nit passada queda embadalit mirant l'horitzó. El mar està en calma. Tanca els ulls i escolta: la brisa marina que transporta aquella olor a sal que pica als ulls, els crits de les gavines que sobrevolen el murmuri seré de l'aigua... Es banya la cara amb l'escalfor dels primers raigs de sol i no pot estar-se de somriure, se sent tranquil i feliç.
Al seu costat la Marisa pren el sol mig endormiscada entre tanta calma. Ell estira el seu braç i amb la mà acarona la seva cuixa, li agrada sentir la pell bronzejada de la Marisa lliscant entre els seus dits, és tant suau... sent com se li eriça la pell al tacte de la seva mà. El contacte amb el seu cos li provoca un agradable calfred que entra per la mà, li recórrer l'esquena i acaba amb una petita fiblada al cor. La seva escalfor corporal ha pujat uns quants graus. Realment està enamorat. El món podria parar-se en aquest precís instant de felicitat i deixaria de respirar amb un gran somriure als llavis.
Agafa la llauna de refresc i en fa una glopada per refrescar-se una mica. El gust dolç i el crepitar de les bombolles de gas a la boca el treuen del seu moment. S'aixeca i córrer a capbussar-se dins la fredor del mar.