EL RONCADOR

Un relat de: GRANOTA11
L'he conegut aquest matí, és amic del meu cosí. Em deixa quedar-me al seu pis un parell de nits així no haig de buscar hotel. Hem sopat en un bar uns entrepans i unes birres. En realitat jo no he estat capaç d'acabar-me la meva, no bec mai, però ell me l'ha demanada tant convençut que no he gosat dir-li res. Quan m'ha encaixat la mà aquest matí en presentar-nos he pensat que em trencaria tots els ossos de la mà, de fet encara la tinc adolorida. Jo mai arribaré a tenir aquesta corpulència, sóc de constitució prima, no sóc un tio en el que es fixin les dones de bones a primeres no. En arribar al seu pis bona nit i cadascú a la seva habitació.

Quin gust entrar dins el llit... ara a descansar. Ja tenia els ulls closos, la respiració calmada i el cap gairebé buit quan de sobte el sento. Carai! és de roncar aquest noi. Bé, haurem de tornar a començar. Ulls tancats, respirem amb tranquil•litat, no pensem... Uix! cada vegada el sento més. Em tapo les orelles amb el coixí. Uff! saps què... em capbussaré sota la flassada amb el coixí a les orelles. Mare meva! Què és això? Una motoserra?!... Ah!...quin descans, potser a variat la posició. Em recol•loco al llit, tanco els ulls, calmo la... casum l'olla! Ja hi tornem... em poso els cascs i engego l'mp3. Així no es pot dormir! Quin horror!

M'aixeco, obro la porta de l'habitació. La seva porta també estava tancada...i se sent. Vaig cap a la cuina travessant el passadís i el menjador. Necessito un got de llet calentoneta. Serà possible?! Increïblement des de la cuina també se senten els roncs com si estigués aquí mateix. Haig de fer alguna cosa. No podré pas dormir així. Obro el portàtil de sobre la taula del menjador i busco: roncador. "Peix tropical que emet soroll en forma de ronc...en perill d'extinció en algunes zones de l'Atlàntic", no és pas el que busco, aquest home corpulent addicte al tabac i als batuts energètics no té pas pinta d'estar en perill d'extinció. Ah! ja ho veig... "ronc, símptoma de l'apnea (necessitat d'aire en grec)". Uff... vol dir que s'està ofegant?! Uix no... haig de fer alguna cosa. Posa que el fum del cigarret i la nicotina, que conté cafeïna, relaxen els teixits de la gola i redueixen el tamany de la via respiratòria. Hòstia! Durant el sopar s'ha fumat cinc cigarrets... així té la gola, en "mode zen", segur... s'ofegarà? A veure... aquí... trucs, som-hi:

1. Disminuir el consum d'alcohol i tabac. Aquests produeixen el relaxament de les vies...
uff... tants cigarrets i les birres... decididament la seva gola està en fase REM...
2. Modificar la posició al dormir, ideal de costat.
Val, això ho puc fer. Vaig cap a l'habitació...Oh! quina visió... dorm boca amunt amb el cap caigut lleugerament enrere sobre el coixí, la boca oberta... i el xivarri, aquí dins l'habitació és insuportable. Aquest és roncador professional! A veure si amb els meus escassos 54 kg sóc capaç de fer moure aquesta massa musculosa... uix... els peus em rellisquen enrere fins tocar el sòcol. Ara podré fer més força. Sí! s'ha girat. Oh... quin descans. Que bé que ho he fet. A dormir!

Mmmm... quin gust. Tanco els ulls, calm... Joder! No pot ser! em posaré a plorar...

3. Olis essencials, menta, mentol, eucaliptus... ajuden a obrir les vies...
Molt bé, cap a la cuina. Infusió de menta-poleo, una mica d'oli d'oliva i ja tenim un oli essencial mol casolà. Li posaré al pit perquè ho respiri... Què faig? Li frego el pit? Mira que si es desperta... millor li aniré posant culleradetes a sobre el pit. Oh! Merda! no he esperat que es refredés!
_Aaaaaahhhh! Collons! es pot saber què nassos fas?! que ets boig?! Ets somnàmbul? Tens algun problema mental?! Tio estàs fatal! Em sap greu però amb tu al pis no hi ha qui dormi, així que serà millor que et busquis un hotel. Grrr.... porta tota la nit fent soroll a la cuina i ara el molt desgraciat em fot oli bullint amb olor a menta per sobre el pit. Quin tarat m'ha enviat en Quim.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

GRANOTA11

9 Relats

27 Comentaris

7884 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Sé que sóc així, però m'agradaria ser millor.
De tot somriure es treu una il·lusió de totes les paraules un record.
Espero aprendre molt de tots vosaltres