Semàntica

...a tot allò dit abans. Només fer-te notar que si el senyor Ferdinand i el senyor Noam l'haguessen llegit... Ja m'entens! (Perquè jo sé que tu saps de què va).
Salut i rebolica, prof.!

Quina preciositat de poema Lavinia!
M'encanta tot: es precis, amb les paraules justes i adequades, i alhora profund i tendre, i tota una oda a la llengua! Va cap a preferits; quant que es pot dir en tan poc!

Una abraçadassa!!

m

El valor d'una paraula és el seu so i la seva essència. Allò que aconsegueix "ser", com ens indiques a l'inici del poema. I la seva sonoritat pot ser dèbil, pot semblar-nos llunyana... però allò que transmet, allò que ens ofereix, és viu. És vida.

I és una vida que s'estén com una catifa embolcallant cada forma, cada part d'una llengua. De qualsevol llengua.

Beso les mots,
els meus, els nostres.

Dos versos genials per tancar un poema que s'immergeix, com d'altres que ens has ofert, en l'estudi de la llengua.

Una abraçada,

LLIBRE

Els mots i el seu significat com bessons inseparables. M'agrada assaborir-los notar el seu so , mentre a dins meu sento el seu significat. M'agrada fer-ho en diferents llengues, però quin tremolor quan es la teva!

Comparteixo amb tu aquesta estimació per la nostra llengua. Els nostres mots, els que ens serveixen per a expressar-nos són a més d'imprescindibles un veritable tresor del qual cal que tinguem cura, amoixem i protegim.
A més n'hi ha de tant bells, i amb una sonoritat tal, que cadascun podria d'ells podria ser una peça musical! Per això entenc això que dius:" Vine i queda't a prop d'on puguis sentir una melodia sense nits ni capvespres..."
Són material de primera qualitat per a confegir autèntiques obres d'art... com les que fas tu Lavínia!
De nou moltes felicitats per la teva habilitat sempre reeixida!
Una abraçada!

Quin domini de la paraula, Lavínia! Poemes com aquest em fan estimar encara més la meva llengua. Cadascú estima la llengua que comprén i que dóna significat a les coses de la seva vida. La semàntica. Paraules que volen ser. Beso els mots. Preciós. Gràcies. Un petó per a tu.

aquests mots... segons qui els diu, el seu to i color de veu, la seva mirada, el seu gest acústic... canvien de matís... i els trobes més bells encara...
i tu ets una experta en semàntica i en donar als mots tota la seva essència de color, intensitat i forma...
una abraçada!

que beses els mots! Els nostres mots!
I amb quina apassionada dolcesa.
Un bell poema ple de paraules que "són".
Una abraçada

s'endevina aquesta estimació clara i sincera pels mots que ens permeten dir i escoltar tantes coses, amb els nostres sons i matisos que la fan preciosa i distinta.
Deixes el cor obert al caliu de tots els significats que es poden aconseguir, màgia en la nostra llengua que ens permet expressar tot allò que sentim, que neix directament del cor, viva i meravellosament bella.
Així és com la sentim i la besem, en cada paraula que sona en tots nosaltres cada moment i cada dia.
I ens aquests versos que la fan especialment càlida i melòdica, mots que petonegen i acaronen el nostre cor.

Felicitats i una abraçada!

Lavínia, certament, elabores molt els teus poemes.

Sempre, després de llegir-los, em quedo mirant aquesta claror que besa els mots que han entrat en aquest paisatge de significances tan teves, tan nostres, de totes i tots, si em permets la gosadia.

Aquesta vegada has sabut trobar, paradoxalment i volgudament, el veritable significat de les paraules que escrius entre "".

Ets concisa i clara. Això ho saps.
Tant, que coneixedora de tota la bellesa que amaguen les paraules (depèn dels ulls que les ressegueixin: cert), deixes la finestra oberta. Ben oberta.

Si algú dubta de la validesa i legitimitat dels nostres mots, de la nostra llengua, que et llegeixi.

Quan els incrèduls comencin a entendre la infinitat de matisos de les paraules que escrius entre cometes... llavors, potser, entendran el compromís amb la semàntica.

Si aspriu és salvar els mots, sensiblement més arriscat és salvar-ne tots els seus significats.


"Salutacions"!

...el sentit existencial dels mots, de les paraules que ens parlen a cau d'orella, de la llengua íntima entre dues persones i la de tot un poble, que és la mateixa.
M'ha agradat molt, Lavínia.
Comparteixo amb tu aquest "beso els mots".