SECÀ

Un relat de: URGELL
S'acaba la sega, el cel és ple de pols del neguit de les màquines. S'alcen les paques i només resta el rostoll, aferrat a la terra. Restes del naufragi. La terra aguanta amb duresa les inclemències del temps, les sequeres, la forta calor, les aigües sobtades, les calamarses.... I jo? Jo em miro la terra i esdevinc, per un moment, el seu aliat. Restes del naufragi...

Comentaris

  • La terra és ferma[Ofensiu]
    rautortor | 10-08-2012


    ... i tot ho supera, malgrat les agressions que darrerament la martiritzen. Hi ha qui diu que cosa del canvi climàtic, però, la nostra estimada terra urgellenca les ha passat putes tota la vida. Així i tot, el canal ha alleujat un pèl els seus sofriments. A canvi, però, de renunciar a la seva autenticitat.
    Recordo aquestes imatges de segar i batre. Sóc de Menàrguens i la realitat i els sentiments que descrius no em són gens estranys. I sí, tots som una mica o molt –segons es miri– companys de naufragi.

    Si et ve de gust, pots llegir un sonet que vaig dedicar a la terra que tu evoques i honores. És aquest Preguera pagesa.

    Raül

  • Tornarà a brostar[Ofensiu]
    nadàlia | 08-08-2012 | Valoració: 10

    Si ja ho té el secà. Tot queda ermot, el rostoll és el testimoni sec de la sega, però massa de pressa oblidem el verd primaverenc i el cicle que tot plegat tornarà i gràcies per poder plantar i pel sol i la pluja per a una bona collita. La pols del cel, després de la sega, un paratge feréstec gairebé, terrossenc,un menut apunt dels "Campos de Castilla". Ens llegim i ànims tot retorna encara que el dolor present ens enfosqueix l'esperança aquesta sempre és el brot verd que assenyala la vida...
    UFFF que m'erotllo....

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

URGELL

7 Relats

9 Comentaris

3057 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Actualment, jubilada, deixo el poble que m'ha acollit durant 16 anys i 5 mesos: Verdú (l'Urgell). Ara la vida ens porta a retornar a la casa familar, a posar a prova la nostra resistència davant de les presses, els cotxes, les indústries. La vida, que ja hem vist que mai se'ns mostra estàtica, ens porta a retrobar nous accents. Mai no podré oblidar com s'ha enriquit la meva vida durant aquests anys; marxo replena de paraules noves, de paisatges amplis i canviants, de moltes amigues i amics....

La meva professió, l'administració, d'estudis socials i amb una passió pel
camp, la literatura, el cinema i la fotografia.