Cercador
RESTES DE LES CREMES
Un relat de: URGELL- Compartir:
RESTES DE LES CREMES
Només en resten les cendres. Restes de les cremades d’avui, de tots aquests dies. El cel ha esdevingut foc, i fum, i cendres, i por…. Cels de plom. Han estat plors i crits i pànic i destrucció i efectius i renecs i pèrdues i angoixes i més renecs i negligències i coordinació i ajuts i més renecs. Ara només en resten les cendres i els arbres ennegrits i aquella olor de fum i misèria que ho embolcalla tot. Diuen que un cigar llençat ha provocat tota aquesta destrucció i misèria. Misèria humana de qui no sap conviure, ni viure, ni deixar viure. Diuen que no cal replantar, que el sòl regenerarà poc a poc, qüestió de temps, qüestió d’anys. Quantes vegades no ens agradaria tenir la possibilitat d’arrancar individus de soca-rel i plantar-los de nou? Qüestió de segones oportunitats. Ara de tot plegat només en resten les cendres i plors davant de totes les pèrdues. Som un país petit que va encongint-se amb el pas dels anys. Que salvarem? Potser tot depèn de nosaltres mateixos.
(Un petit homenatge a totes les persones que amb el seu esforç han ajudat a aturar el foc i tots els focs de les nostres terres)
Només en resten les cendres. Restes de les cremades d’avui, de tots aquests dies. El cel ha esdevingut foc, i fum, i cendres, i por…. Cels de plom. Han estat plors i crits i pànic i destrucció i efectius i renecs i pèrdues i angoixes i més renecs i negligències i coordinació i ajuts i més renecs. Ara només en resten les cendres i els arbres ennegrits i aquella olor de fum i misèria que ho embolcalla tot. Diuen que un cigar llençat ha provocat tota aquesta destrucció i misèria. Misèria humana de qui no sap conviure, ni viure, ni deixar viure. Diuen que no cal replantar, que el sòl regenerarà poc a poc, qüestió de temps, qüestió d’anys. Quantes vegades no ens agradaria tenir la possibilitat d’arrancar individus de soca-rel i plantar-los de nou? Qüestió de segones oportunitats. Ara de tot plegat només en resten les cendres i plors davant de totes les pèrdues. Som un país petit que va encongint-se amb el pas dels anys. Que salvarem? Potser tot depèn de nosaltres mateixos.
(Un petit homenatge a totes les persones que amb el seu esforç han ajudat a aturar el foc i tots els focs de les nostres terres)
Comentaris
-
i és un bon homenatge a més de...[Ofensiu]joandemataro | 28-07-2012 | Valoració: 10
una molt bona reflexió de país
una salutació, plena de suport, des del maresme
joan
l´Autor
7 Relats
9 Comentaris
3209 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99
Biografia:
Actualment, jubilada, deixo el poble que m'ha acollit durant 16 anys i 5 mesos: Verdú (l'Urgell). Ara la vida ens porta a retornar a la casa familar, a posar a prova la nostra resistència davant de les presses, els cotxes, les indústries. La vida, que ja hem vist que mai se'ns mostra estàtica, ens porta a retrobar nous accents. Mai no podré oblidar com s'ha enriquit la meva vida durant aquests anys; marxo replena de paraules noves, de paisatges amplis i canviants, de moltes amigues i amics....La meva professió, l'administració, d'estudis socials i amb una passió pel
camp, la literatura, el cinema i la fotografia.