IMATGES D'ESTIU: La sirena

Un relat de: URGELL

Les ones espeteguen suaument contra la sorra. Hi ha una remor d’estiu i l’aire, un constant ventijol, arrossega arenes; allà i on l’aigua cobreix poc, es prodiguen els jocs infantils. Davant meu, una mare jove va cobrint d’arena a la seva filla fins a la cintura. La sorra xopa s’emmotlla a les cametes de la nena, tan juntes i tan immòbils. La figura s’allarga més fins a crear una cua de sirena. La nena deixa fer per tal d’assemblar-se a l'escultura del seu conte preferit. Ja està ben coberta i la mare, tan jove, s’entreté a pentinar la cua i a donar-li una forma de vano, amb estries. La dona treu el mòbil, somriu i immortalitza la figura. La nena, cansada d’estar quieta, s’aixeca i trenca la silueta amb escates; la cua perd la forma i es reconverteix en una pila de sorra mullada. Penso que només la fotografia ha immortalitzat l’escena, creada per aquella mare amb un banyador color de rosa delimitat per una ratlla negra. La jove pren la nena de la mà i busca un altre racó per a bronzejar-se. La cua de sirena resta mig esmicolada a tocar de l’aigua, fins que el mar s’embraveixi o algú l’aixafi amb la deixadesa de qui tot ho trepitja.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

URGELL

7 Relats

9 Comentaris

3185 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Actualment, jubilada, deixo el poble que m'ha acollit durant 16 anys i 5 mesos: Verdú (l'Urgell). Ara la vida ens porta a retornar a la casa familar, a posar a prova la nostra resistència davant de les presses, els cotxes, les indústries. La vida, que ja hem vist que mai se'ns mostra estàtica, ens porta a retrobar nous accents. Mai no podré oblidar com s'ha enriquit la meva vida durant aquests anys; marxo replena de paraules noves, de paisatges amplis i canviants, de moltes amigues i amics....

La meva professió, l'administració, d'estudis socials i amb una passió pel
camp, la literatura, el cinema i la fotografia.