AQUELLS BROTS LLIURES

Un relat de: URGELL
La meva mare no té por. Continua regant les flors mentre veu sorgir uns brots lliures, just en aquells testos on ella no els ha plantat. Són llavors soterrades que neixen i creixen allunyades de la pertinença, perquè elles no saben què és això de la propietat. Algunes les arrenca, però són ben poques. Senzillament, i potser, només aquelles tímides plantetes que no sap reconèixer. En fer-se més grans les trasplanta en un altre test i espera, meravellada, la seva floració. La meva mare guarda alguns testos allunyats dels extrems. “Ni massa fredorada, ni massa calor els hi va bé” —repeteix assenyada. I s’assegura que així, continuen vivint.

Avui, recordant-la, me n’estic d’arrencar aquest brot esquifit que treu el nas al costat d’una altra flor. I la recordo a ella parlant-me de la vida com si em parlés de les seves flors. “També, també a la vida cal regar-la, i cal deixar-la créixer, i a voltes cal trasplantar-la...” La meva mare camina poc però continua regant les flors i deixant créixer tots els brots lliures. Justament perquè avui tampoc no té por.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

URGELL

7 Relats

9 Comentaris

3060 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Actualment, jubilada, deixo el poble que m'ha acollit durant 16 anys i 5 mesos: Verdú (l'Urgell). Ara la vida ens porta a retornar a la casa familar, a posar a prova la nostra resistència davant de les presses, els cotxes, les indústries. La vida, que ja hem vist que mai se'ns mostra estàtica, ens porta a retrobar nous accents. Mai no podré oblidar com s'ha enriquit la meva vida durant aquests anys; marxo replena de paraules noves, de paisatges amplis i canviants, de moltes amigues i amics....

La meva professió, l'administració, d'estudis socials i amb una passió pel
camp, la literatura, el cinema i la fotografia.