Santa Paciència o Insubmissió fiscal

Un relat de: Rosalita

Estic a casa tranquil.lament estirada damunt el llit, amb el portàtil damunt les cuixes, fent el primer cafè del dia, mandrejant i esperant si el sol es decideix a sortir una estona, i mentrestant m'estan robant. Tinc els lladres al menjador decidint si s'enduen la tele o no.

El pacte des de sempre, és que jo m'estic aquí quieteta, tranquil.la, i no crido gaire, i els lladres em roben només el que consideren just i necessari, i a canvi em fan les obres i el manteniment del pis. No m'han deixat mai massa opció, i a més a mi sempre m'ha semblat bastant raonable: jo tinc un sou més alt, visc amb una alemana amb qui genero sinergies a l'hora de fer la compra, em sé administrar millor que ells... Pobrets, que s'enduguin les engrunes, sempre he pensat.

Ara, el dia que vaig passar per casa seva i vaig veure que estaven de reformes, em va començar a pujar la mosca al nas. Estaven ampliant el menjador, i reduint la cuina, o al revés; i a la setmana següent ampliaven el bany i reduïen menjador. Però si a mi no m'han arreglat el parquet bufat! (amb el qual ensopego cada dia de camí cap a la cuina!) Per què doncs els he de subvencionar els capricis? "Les obres eren estrictament necessàries", em van dir. Però com que em van veure enfadada per la seva ineficiència, em van prometre que prepararien un resum de tot el què s'enduien i tot el què m'aportaven. Això va ser vora el 8 d'abril, i encara espero. "És que la metodologia per calcular-ho és complicada..." (i els vostres tècnics no fan hores extres, penso).

Aquesta setmana m'han jurat que el 15 de juliol ho tindré damunt la taula, ben documentat. Què llestos els lladregots! Han aplaçat l'entrega perquè estan en plena campanya d'expoli anual on em toca donar-los la resta que no han cobrat prorratejadament durant l'any, i no fos cas que m'enfadi en aquests moments, han posposat els comptes per quan probablement ja estigui de vacances.

A tots els veïns ens passa el mateix, però som una mica aturadets, i no estem organitzats. Sempre estem discutint entre nosaltres per fal.leses de la nostra comunitat, enlloc d'enfrontar-nos al mal comú que ens hauria d'unir. Estic pensant que com a Presidenta, podria convocar una Junta extraordinària i proposar la pròpia administració de les reparacions de la finca, però ho veuran igual tots els veïns? (si ni tan sols quan ens van deixar sense ascensor dos mesos no es van queixar gaire...). No sé pas quina seria la millor estratègia per convènce'ls.

Els lladres de moment estan sortint per la porta amb la tele, i un paperot que m'han fet signar on posa "Modelo 100"... En fi, l'únic consol que em queda és que tampoc me la mirava gaire; malgrat TV3 i la Terribes, no fan gaire res que valgui la pena.


Comentaris

  • ratifico[Ofensiu]
    manel | 29-06-2008


    la bona prosa que m'he trobat com a jutge del darrer repte.
    Una prosa amb personalitat, decidida, i amb un punt enjogassat que aconsegueix l'atenció del lector, tant li fa de què parli.

    i per cert, jo no deia que "alliberadorament" fos o no fos vàlida, simplement et deia que no l'havia trobat al diccionari.
    i segueix reptant, és divertit i enriquidor per l'escriptura.

    salut i petons!
    manel

  • Requeteguai, xicona![Ofensiu]
    rnbonet | 28-06-2008

    T'havia llegit "Sense calces..." i a l'hora de comentar-te'l (m'havia fet bona impressió) una 'desconexión eventual' de la telefònica em va fotre. Després, ho vaig anar deixant: per mi, les coses 'en viu i en directe'.
    Ara, amb aquesta paròdia irònicoburlesca em destape a gust! He llegit amb ansietat, m'ha caigut la bava, he fet somriures de pam... O siga, que ja tens un 'fan' més!
    Salut i rebolica!

  • Realment original[Ofensiu]
    angie | 28-06-2008

    la teva intervenció al repte de les meuques (força bo i ben escrit, per cert), van convidat a la teva plana i em trobo amb una història actual, embogidora i alhora humorística, on la desesperació pel dia a dia i les obligacions imposades es tornen fins i tot empàtiques.
    Un plaer de lectura i una coseta, el títol m'ha agradat pel joc religió-econòmic, jojo... sempre m'ha fet gràcia això de tenir oportunitat de fer donacions a l'esglèsia (ja sé que no té a veure res amb la teva intenció però, m'agrada trobar-hi noves vies a un relat com aquest)

    Ahhh i benvinguda, noia, et seguiré d'aprop!

    angie

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rosalita

Rosalita

10 Relats

25 Comentaris

8143 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc una dona de números apassionada de les lletres :)


Els meus petits despropòsits diaris són a:
www.lacoctelera.com/rosalita