L'hora dels confits

Un llunyà dia de fa una pila d'anys, la Z es va enamorar. Així, pim!, tot d'una, quan el va veure aparèixer pel llarg passadís de la fosca oficina on treballava de comptable, va saber que era Ell. Li va començar a tremolar el pols, i no va poder desviar la cara de la pantalla en minuts per por que se li pogués llegir a la cara. Sentia la seva veu donant una explicació qualsevulla d'un programa qualsevol, i ho va saber, ho va sentir, aquell havia de ser el seu home. I ho va ser. I van viure feliços i van menjar piles d'anissos. Fins que un dia un d'ells es va ennuegar, va escopir l'anís, i va decir que estava fart dels caramels, i que el que de debò li venia de gust era un bon plat d'arròs amb llamàntol.

Al cap dels anys, la Z es troba enmig d'un bateig. Els amics es casen, i ella va guardant somriures i felicitacions envasats per repartir-los com propines els dies com aquells. Alguns amics ja comencen a tenir criatures, i ella assisteix a algun bateig pel que no té una excusa adient i creïble. Aquest és el bateig del fill d'una excompanya de feina. En un moment donat, mentre la majoria dels presents a la sala crida felicitacions als pares i escura les copes de cava, la Z es fixa en el detall que han repartit a tots els convidats. L'agafa i se'l queda mirant pensativa. Un grapadet de confits embolicat amb un llaç de color blau. Desembolica el paquet amb cura, i mentre s'acosta un dels confits a la boca prova de recordar quin sabor tenia l'anís.