El pòsit

Aquest cop va ser la Son qui va proposar a la Z una nit de música i cerveses. Però jo he quedat amb la meva cosina. Doncs que vingui. D'acord, li direm també a l'Ann... Finalment són cinc les noies que es reuneixen al pub, entre una gran fumarada i bona música en directe, un mal suportable i un gran bé que escasseja a Barcelona, respectivament.

- Cinc pintes de Heineken, i cinc nois tan guapos com aquell, sisplau.- Aquell resulta ser un irlandès que fa un embiei en màrketing i que està on vacations to get to know better Barcelona. No costa gaire cridar la seva atenció, un somriure murri i un what do you drink han estat suficients. Es diu Mick, com en Jagger, però pronuncia el seu nom Meeec, i parla un anglès tan ràpid i tancat que dificulta enormement la comunicació. Encara que ben mirat, potser no és només l'accent el què fa difícil mantenir un diàleg amb un egòlatra.

Mentrestant, les amigues de la Z han fet noves coneixences. Un grupet ben maco de nois catalans, una mica més grans que elles. La Son és altíssima i primíssima, i la seva preciosa melena pèlroja crida especialment l'atenció aquesta nit. Desperta l'interès del més alt dels nois, que la fa riure amb bromes fàcils, i mira de conquerir-la amb l'efecte mira-què-simpàtic.

La nit avança entre versions d'U2, Springsteen, Dire Straits, i alguna cançoneta folk enganxadissa. L'irlandès ha sortit acompanyat d'una guitarra, ha cantat la cançó coneguda d'Oasis, i ha conseguit l'atenció de tota fèmina del local. Les de la primera fila xisclen com si les anessin a degollar. Semblen autèntiques grouppies, crida la Son amb un to entre admirat i despectiu.

Quan la resta d'amigues es retiren, la Son i la Z romanen al bell mig de la barra, fent-la petar amb el grupet de simpàtics catalans, que tenen un interès força explícit, i tot i així saben caure en gràcia. La Z mira la cervesa que té a la mà, es mira l'irlandès que sap que és a l'abast, torna a mirar-se la cervesa, i pensa què ha de fer l'endemà al matí. És pràcticament l'hora de plegar, i l'irlandès li llença un parell de mirades de come'on baby light my fire...

- Creu-me, l'irlandès no s'ho val, no té pòsit -. El comentari fet a cau d'orella per part del xicot més alt que mostra interès per la Son, caça desprevinguda la Z, que se'l queda mirant fixament amb els ulls mig clucs pel fum i la sorpresa. Com s'ha adonat del què passava pel cap d'ella? Definitivament a la meva matriu DAFO la discreció no seria una fortalesa, pensa.

El moment de debat interior és intens però breu, i les noies acaben sortint del local acompanyades dels cinc simpàtics borinots. S'acomiaden, i quan ells demanen números de telefon, elles es fan les ronses. Ja ens trobarem per aquí, si venim molt! I les noies s'allunyen pedalant en bicing en la mateixa direcció i sentit contrari. La Z pedala furiosament agafada al manillar amb una mà mentre va donant-se cops al cap amb el puny de l'altra, al ritme de la cantarella que va repetint: no tenia pòsit, no tenia pòsit...