El pòsit

Un relat de: Rosalita

Aquest cop va ser la Son qui va proposar a la Z una nit de música i cerveses. Però jo he quedat amb la meva cosina. Doncs que vingui. D'acord, li direm també a l'Ann... Finalment són cinc les noies que es reuneixen al pub, entre una gran fumarada i bona música en directe, un mal suportable i un gran bé que escasseja a Barcelona, respectivament.

- Cinc pintes de Heineken, i cinc nois tan guapos com aquell, sisplau.- Aquell resulta ser un irlandès que fa un embiei en màrketing i que està on vacations to get to know better Barcelona. No costa gaire cridar la seva atenció, un somriure murri i un what do you drink han estat suficients. Es diu Mick, com en Jagger, però pronuncia el seu nom Meeec, i parla un anglès tan ràpid i tancat que dificulta enormement la comunicació. Encara que ben mirat, potser no és només l'accent el què fa difícil mantenir un diàleg amb un egòlatra.

Mentrestant, les amigues de la Z han fet noves coneixences. Un grupet ben maco de nois catalans, una mica més grans que elles. La Son és altíssima i primíssima, i la seva preciosa melena pèlroja crida especialment l'atenció aquesta nit. Desperta l'interès del més alt dels nois, que la fa riure amb bromes fàcils, i mira de conquerir-la amb l'efecte mira-què-simpàtic.

La nit avança entre versions d'U2, Springsteen, Dire Straits, i alguna cançoneta folk enganxadissa. L'irlandès ha sortit acompanyat d'una guitarra, ha cantat la cançó coneguda d'Oasis, i ha conseguit l'atenció de tota fèmina del local. Les de la primera fila xisclen com si les anessin a degollar. Semblen autèntiques grouppies, crida la Son amb un to entre admirat i despectiu.

Quan la resta d'amigues es retiren, la Son i la Z romanen al bell mig de la barra, fent-la petar amb el grupet de simpàtics catalans, que tenen un interès força explícit, i tot i així saben caure en gràcia. La Z mira la cervesa que té a la mà, es mira l'irlandès que sap que és a l'abast, torna a mirar-se la cervesa, i pensa què ha de fer l'endemà al matí. És pràcticament l'hora de plegar, i l'irlandès li llença un parell de mirades de come'on baby light my fire...

- Creu-me, l'irlandès no s'ho val, no té pòsit -. El comentari fet a cau d'orella per part del xicot més alt que mostra interès per la Son, caça desprevinguda la Z, que se'l queda mirant fixament amb els ulls mig clucs pel fum i la sorpresa. Com s'ha adonat del què passava pel cap d'ella? Definitivament a la meva matriu DAFO la discreció no seria una fortalesa, pensa.

El moment de debat interior és intens però breu, i les noies acaben sortint del local acompanyades dels cinc simpàtics borinots. S'acomiaden, i quan ells demanen números de telefon, elles es fan les ronses. Ja ens trobarem per aquí, si venim molt! I les noies s'allunyen pedalant en bicing en la mateixa direcció i sentit contrari. La Z pedala furiosament agafada al manillar amb una mà mentre va donant-se cops al cap amb el puny de l'altra, al ritme de la cantarella que va repetint: no tenia pòsit, no tenia pòsit...


Comentaris

  • personatges[Ofensiu]
    manel | 25-08-2008

    Ben portades les històries de la Son i la Z, i m'agrada això de repetir els personatges. No sé si intuir un cert to autobiogràfic al seu voltant, però bé, això ja és un altre tema. Dins del que pot semblar una banalitat temàtica (senzilles trobades en un bar de copes) vull trobar-hi la descripció d'una manera de fer d'una època de la vida, amb una bona descripció de l'entorn i sobretot de l'actitud desenfadada dels personatges.
    I això del pòsit li dona el punt final, molt bona descripció d'"allò" que atrau d'una persona. Jo sempre he dit que m'agraden les dones que "regalimen", però bé, això també és un altre tema, i potser una definició massa "obvia", tot i que no té perquè comportar obligatòriament connotacions sexuals.
    La setmana passada vaig estar uns dies a Dublin i m'ha fet gràcia com descrius la parla del paio irlandès, amb aquest "Meeeeec".

    Vagi bé!
    manel

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rosalita

Rosalita

10 Relats

25 Comentaris

8138 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc una dona de números apassionada de les lletres :)


Els meus petits despropòsits diaris són a:
www.lacoctelera.com/rosalita