Sorrentinos & Escalivada

Quan la Z s'ajuntava amb més d'una amiga i més d'un parell de cerveses en una mateixa taula, era fàcil caure en la broma fàcil dels estereotips masculins dels homes amb qui la Z solia sortir. Tenia un ventall d'anècdotes d'hilaritat surrealista, que acabaven amb exclamacions tòpiques femenines sobre com n'eren de porcs, desconsiderats, covards i immadurs. Hi havia la de l'home et-truco-en-cinc-minuts (i en van passar vuitanta-tres-mil, amb un marge d'error de set-cents); la del que es va quedar amb les claus del pis d'ella -per raons que no fan al cas- i no les hi va tornar ni per correu; la del casat que es guardava l'anell a la butxaca (com a la famosa cançó del tiburón)... Amb la distància, les historietes eren prou divertides, però també allunyaven cada vegada més de les cerveses els homes dels bons records.

Després d'un parell de decepcions que la van ferir, la Z va decidir canviar de religió i es va apuntar al carro de les escèpticodestroyers, aquelles que no veuen ni creuen en l'existència de les parelles felices, i quan es donava la miraculosa aparició d'una d'elles buscava els raonaments més cínics que provessin que tal possibilitat era antinatural i altament improbable.

Curiosament, un dia qualsevol, la Z va tenir una aparició: un home tendre, considerat, que l'escoltava amb interès i naturalitat; feia el llit per inèrcia; cuinava (deliciosament!) per gust; li feia fregues als peus per plaer, i l'amor sense presses; i, la cirereta del pastís, l'avisava amb antel·lació cas de retardar-se en una cita. La Z, amb la cara de fleuma, toia, pava, i encara bocabadadament meravellada amb la troballa, va consultar primer el coixí, després l'Oracle i alguns dels Déus coneguts; i finalment un parell d'amics d'altres religions amoroses. I després de meditar-ho a consciència, va prendre una decisió: va fer un farcellet amb la seva Bíblia de versicles cínics i les llibretes de prejudicis misògams, se'l va posar a l'espatlla, va agafar embranzida, i ...

...PIMM! va llençar tot el patracol per la finestra.

Després d'amagar-se a correcuita del fervorós creient misogin que passava pel carrer (i que va creure's lapidat per un grup feminista amb tots els volums de Lucía Etxebarría), la Z, va tenir sobtadament un moment de pànic en recordar quelcom. Derrapant pel parquet, va córrer cap a la cuina, va obrir ansiosa la nevera, i va bufar en assegurar-se que el pot amb l'escalivada de precaució (amanida amb seny i calma) estava intacta. Per tal que no se li fés malbé, va decidir ficar-la al congelador. I en obrir-ne la porta, un somrís li va il·luminar la cara en trobar-se una grata sorpresa: un tuper amb la resta de sorrentinos que l'home meravellós li havia cuinat uns dies abans. Amb cura, va encabir el pot d'escalivada de precaució al costat de l'apassionat tuper de pasta, i encara somrient, va començar a rentar els plats envoltada d'un intens aroma de desig i esperança.